Petits miracles

Vivim en un estret carreró entre la Via Laietana i el Portal de l’Àngel, una avinguda comercial on s’observa la concentració de lletjor humana més gran del planeta, obsessionada a comprar el que sigui i només atenuada per alguns músics de carrer (jazz, òpera, milongues...) i les inevitables rotllanes que convocaven els ‘break dancers’, ara a l’atur o l’exili. Ni els repartidors de pasquins conviden els despistats turistes a menjar car i malament. El centre, ja se sap.

Ada Colau i la pandèmia han obrat un miracle conjunt: el nostre carrer s’ha omplert de terrassetes enganxades a les parets,com un petit Trastevere, que dificulten i fins i tot arriben a impedir el pas dels vehicles, segons la seva mida. Asseure’s a prendre alguna cosa a l’aire lliure és la perfecta coartada per tornar a ser nosaltres. Però la mascareta, apresa dels japonesos, també té el seu què: ens hem tornat a mirar als ulls, preguntant-nos quina bellesa s’amaga musulmanament rere seu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un altre miracle: els aplaudiments a les vuit de la tarda, que el nostre veïnat més pròxim va allargar fins a Sant Joan, han quallat entre nosaltres una mena d’amistat per sempre, grup de Whatsapp inclòs, que segueix funcionant a tota màquina. No contents amb l’homenatge als sanitaris, després posàvem una cançó que cada dia escollia un balconer o finestrera. Quan ara ens creuem pel carrer, potser enyorant els nostres discos sol·licitats a tot drap i posterior conversa napolitana, sabem els nostres noms. Vam pensar celebrar el Sant Jordi el juliol amb un sopar en un passatge particular que fa cantonada amb el nostre carrer, però els rebrots autonòmics ho van impedir. L’hem passat, en espera de temps millors, a la tardoral Mercè.

Ara el Portal de l’Àngel, potser a causa de les butxaques buides, ha deixat de ser diabòlic; i, advertits pels seus governs del risc català, no hi passegen japonesos, francesos ni anglesos, tan amants del balcòning. Dels laberints s’escapa per dalt: ara és temps de terrats.