A La Florida es veia venir

Després del Segrià, els primers rebrots importants de Catalunya van ser a la zona nord de L’Hospitalet. La pobra. Els rebrots van començar als barris més densos i diversos. "Complexos" en diuen ara. A la segona ciutat del país no li agrada reconèixer-ho però la meitat de la seva gent, més de 130.000 persones, viu en aquests barris "complexos". El 15 de juliol ens van reconfinar o semiconfinar i la frase "es veia venir" no va faltar a cap crònica. Amb aquella connotació de sospita i culpabilitat. Amb aquella maleïda connotació "d'aquesta gent ja se sap". 

És clar que es veia venir. Des de fa anys. Al meu barri-districte de La Florida-Les Planes som oficialment 47.500 persones en menys d’un kilòmetre quadrat. Només oficialment. La política de dificultar l’empadronament de l’ajuntament ha fet que en realitat no sapiguem quants som, i que ara sigui molt difícil controlar les cadenes de contagis. Som un macrobarri molt més saturat que Bombai: 23.989 habitants per kilòmetre quadrat a Bombai, 59.000 per aquí.  Vivim massa gent massa a prop. Hi cabem perquè compartim pisos petits i, sobretot, perquè no tenim espai públic, ni zones verdes, ni parcs ni res. I com tants barris de migrants, estem canviant la pell: 15.945 veïns hem nascut a Catalunya, 9.103 a altres comunitats autònomes i 22.457 a altres països. La barreja de mal urbanisme, alta densitat de població, diversitat, pobresa i oblit institucional és mal pla en general i, ara ho sabem, una condemna si arriba una pandèmia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquí els estius ja eren calents i conflictius des de fa anys, i es veia venir que la gent es tiraria al carrer després d’un confinament duríssim per a moltes famílies i molts nens i adolescents que han resistit sense espai, sense finestres ni balcons, sense aire ni sol. I es veia venir que ompliríem les terrasses perquè històricament, i davant la manca d’equipaments, són el nostre espai públicprivat preferit, i les patates braves el sopar oficial d’estiu, l’únic caprici assequible per a la majoria de la gent. Des de la terrassa del bar Manolo ja es veu venir que tindrem un hivern complicat. Però ara, volem respirar una mica.