Passat i futur

Li vaig preguntar què li semblava la situació que estàvem vivint. Sabia que la seva saviesa, fruit de tants anys de vivència, seria molt interessant. Va començar explicant-me que, com passa en la vida, t’acabes acostumant a tot: el que semblava impossible s’acaba convertint en possible, i quan creies que mai t’acostumaries a alguna cosa, acaba formant part de tu de manera natural. I després va afegir... Millor potser us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc: ‘Moffie’, escrita per Oliver Hermanus i Jack Sidey (Filmin). Tinc moltes ganes de llegir el llibre en què està basada aquesta dura pel·lícula. D’aquests fets reals que et sacsegen i et transporten a través d’una bonica banda sonora.

Segon lloc: ‘A propósito de nada’, escrit per Woody Allen (Aliança Editorial). És el típic llibre que no pots parar de llegir un cop s’encén la metxa. Tothom té dret a donar a conèixer el seu punt de vista i això és el que fa Woody.

Primera posició. ‘Tench’, escrit per Patrice Toya i Peter Seynaeve (Filmin). Un bonic film que tracta amb delicadesa un tema complicadíssim. Tijmen Govaerts aconsegueix una esplèndida interpretació que neix del dolor extrem.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I tornant al meu veí... Després va dir que ell pensava que, tal com va arribar aquest virus, un dia marxarà. I va sentenciar: «Tot a la vida arriba i se’n va sense que acadebem d’entendre’n el perquè. Amor, amistat, dolor, desitjos i penúries... Un dia inunden la teva vida i l’endemà desapareixen. El pitjor mai és la incertesa del futur, sinó els remordiments del passat».

L’ascensor va arribar i el meu veí pirata va marxar. Sempre té el consell perfecte. Al final, tot això que ens preocupa desapareixerà i només el passat i els nostres actes podran portar-nos remordiments o felicitat. ¡Bon diumenge!