ANÀLISI BLAUGRANA
Que ens deixin de mentir, sisplau
rozas54414857 barcelona s spanish coach quique setien front reacts next 200809125126 /
Estaria bé que tant el president del Barça com l’entrenador, ja no diguem els jugadors, els cracs, les estrelles, que són els primers en silenciar les veritats, miressin, primer, de no prendre’ns per tontos; segon, d’explicar-nos la veritat, ni tan sols el que pensen, simplement la veritat; i, sobretot, que ens considerin a tots prou madurs com per explicar-nos el que tots veiem, sentim i intuïm, és a dir, que s’està acabant (si és que no s’ha acabat ja) el cicle de l’excel·lència i que, després que fracassessin estrepitosament els tres (gairebé) milmilionaris fitxatges (Coutinho, Dembélé i Griezmann), hem de continuar recorrent a Leo Messi, que, a l’edat de Crist, als 33 anys, continua, no només sent imprescindible (esperem que aquest turmell no li impedeixi ser la taula de salvació, divendres, contra el Bayern de Munic) sinó que hem de continuar adorant-lo i consentint, sí, que faci, mani i organitzi com li doni la gana el Barça.
Lisboa-2020 serà la primera vegada en què el Barça persegueix la Champions sense haver guanyat, prèviament, la Lliga. Les cinc Copes d’Europa culer han sigut amb ‘doblet’
Sens dubte, a qui no ens podem creure són Josep Maria Bartomeu i Quique Setién. La conferència de premsa posterior a la victòria contra el Nàpols (3-1) del míster que contemplava les vaques va ser lamentable. Va ser d’entrenador d’equip petit, que és en el que s’ha convertit el Barça amb ell, després de prometre la grandesa cruyffista. No es poden dir tantes mentides com va dir Setién: vam fer pressió alta durant molts moments (no és cert); el Nàpols és un gran equip (menys cert encara: 7è de la Serie A, a 21 punts de la Juventus); la primera part va ser extraordinària (sisplau, va començar amb 10 minuts lamentables i un pal dels italians); hem defensat molt bé (s’hauria de veure) i no tenim armes per dominar i controlar el partit durant els 90 minuts «ningú ho pot fer».
Jo crec que l’afició del Barça és prou madura com per saber la veritat: Setién, Messi, Piqué i Busquets han decidit jugar conservador, saben que no poden recuperar l’excel·lència, saben que ja no poden ser amos del rellotge, del joc, del control, de la sala de màquines i, per tant, han de parapetar-se al centre del camp, tancar files enrere, resar perquè Ter Stegen faci un (o dos) miracles per partit, que Messi fiqui un (o dos) gols i guanyar els partits, i qui sap si la Champions (el Reial Madrid n’ha guanyat més d’una últimament jugant així), amb traces d’equip menor, res del City, Bayern o PSG.
Que ens parlin ¡ja! del futur
I no passa res per reconèixer-ho, per planejar-ho, per dir-ho, per explicar-ho, ¡no passa res!, els estimarem igual i, potser, els admirarem molt més per explicar la veritat: ja no som superiors a ningú, cosa que no significa (es va veure en les celebracions contra el Nàpols) que no ens hi deixem la vida (o gairebé) per aconseguir, en només tres partits, la sisena Champions. Sens dubte, al meu parer, és preferible la veritat que mantenir-nos en l’engany quan tothom veu el que està passant i a què juguen. I Setién ha de ser el primer en desmentir que juga «al que proposava Johan Cruyff».
És la primera vegada que el Barça intentarà guanyar la Champions sense haver guanyat la Lliga (gairebé escric: després d’haver malgastat la Lliga). Perquè no hi ha hagut Copa d’Europa (Wembley 1992 i 2011; París 2006; Roma 2009 i Berlín 2015) sense doblet. Cinc de les 26 Lligues que té el Barça han anat acompanyades de l’orelluda. I aquest és un repte bonic, dur, competitiu, difícil però alegre, il·lusionant i esperançador quan la plantilla gloriosa s’apaga.
Però sisplau, expliqueu què tenim i què pensem fer, com jugarem perquè no se’ns noti que no som els d’abans, tot i que continuem competint amb ardor, i reconegueu, perquè ho vam veure contra el Nàpols, que aquests nois a qui el president anomena «present i futur» (Ansu Fati, Iñaki Peña, Ludovit Reis, Júnior Firfo, Monchu, Riqui Puig, Konrad de la Fuente, Ronald Araújo, Óscar Mingueza i Sandro Orellana), de moment, no es mouen de la banqueta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
