El debat energètic
Una revolució verda que tingui en compte el territori
No es pot continuar afavorint les grans elèctriques i empreses de l'Ibex mentre s'ignora els municipis i els seus veïns
parqueeolicook
Ens trobem immersos en una profunda crisi ecològica que cal afrontar i en què cal reivindicar valentia perquè no beneficiï els de sempre. Són necessaris canvis globals i cal donar resposta a múltiples reptes com a país, des de la producció d’aliments fins a la gestió de la biodiversitat, passant per la gestió de residus i la generació i el consum energètic.
És aquest últim punt, el debat energètic, el que cal plantejar de manera decidida i valenta, perquè la transformació energètica és imprescindible per transitar cap a un futur sostenible. I una vegada més cal afrontar el debat de manera reactiva davant la falta d’un diàleg constructiu previ.
D’esquena a la gent
Les víctimes que les grans empreses de l’Ibex i els oligopolis han causat fins ara són moltes, des de la factura de la llum que paguem tots nosaltres fins a la contaminació de les grans infraestructures que generen energia. Ara no parlem de pantans o centrals nuclears, ara enarboren la bandera verda per seguir amb el mateix model, i és aquest model energètic el que cal canviar per fer-lo realment verd i sostenible. No es pot continuar afavorint les grans elèctriques i empreses de l’Ibex mentre no es té en compte el territori i la seva opinió.
Hem de posar l’energia verda al servei del territori i la seva gent, no el territori al servei de l’energia i aprofitar els espais antropitzats que ja hi ha a molts llocs i que ens permeten generar projectes de proximitat i petita escala.
La necessària transició energètica no es pot convertir en una barra lliure, sense control ni criteris
El decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica elimina traves administratives per a les grans empreses, però també obre pas a l’especulació i posa amb safata a les grans multinacionals i els capitals inversors l’ocupació de terrenys sense consultar-ho amb els que hi vivim. Som una trava administrativa, segons aquest decret.
Si volem tenir un país viu que cuida el territori, no podem convertir la necessària transició energètica en una barra lliure, sense control ni criteris. D’aquí a 15 anys hem de poder mirar enrere i veure que ho vam fer bé, que ens hem convertit en el referent verd del sud d’Europa i que hem apostat per un model democratitzador, a favor del territori i la seva gent. I no que tenim el país ple de grans projectes en mans dels oligopolis. L’energia verda ho és perquè el primer que fa és respectar el territori on es produeix.
L’atac al territori té encara un segon vessant, i és que novament un decret com aquest s’ha fet d’esquena a les alcaldies i la representació territorial, sense consens i sense negociació. No podem carregar la revolució verda una vegada més sobre el territori. Els municipis volem ser protagonistes impulsant projectes d’autosuficiència energètica, amb la participació de la ciutadania.
Sobrecàrrega administrativa
El decret és una proposta que dona l’esquena als que treballem i vivim el territori i permet engreixar les butxaques de les grans empreses de l’Ibex. A més, els ajuntaments que tenen una sol·licitud de projecte són requerits per donar una informació sobre el territori que els suposa una sobrecàrrega administrativa ingent. S’ha parlat d’eliminar traves administratives a les empreses, però no als serveis municipals, que no disposen dels recursos tècnics necessaris per a projectes d’aquesta magnitud.
No se’ns pot utilitzar per donar resposta a les peticions especulatives i per facilitar la feina a les multinacionals. Hem de ser i volem ser actors i actrius del nostre futur, hem de poder plantejar què volem ser i sobretot què no volem ser
La lluita contra el canvi climàtic i a favor d’una energia verda i pròxima l’hem de fer des dels pobles i les ciutats, i necessitem l’energia verda i el canvi cap a un dia a dia més sostenible i menys contaminant que també suposi donar feina i servei a les empreses del nostre país, i no que generin beneficis a les grans empreses mentre l’agricultura i el nostre paisatge desapareixen.
Notícies relacionadesEl consens sobre què fem i amb quins objectius ha de ser un repte de país. I per això demanem al Govern que parli amb el territori, que negociï i que ens plantegin un projecte de futur en què ens sentim reforçats i que puguem impulsar conjuntament.
Volem un territori viu, que cuidi el paisatge, amb espais forestals que no suposin una amenaça, amb un terra agrícola que pugui viure i no estigui esperant la pròxima requalificació per fer-lo rendible, i no ser vistos com a reserva de sòl per a l’Ibex. La queixa no és nova, però el debat continua vigent i amb atacs com aquest decret només ens alerta davant qui vol malvendre la terra.
