IDEES

1
Es llegeix en minuts
muntanerok

muntanerok

Article 705. Sempre m’ha semblat interessant aquesta pregunta sobre on eres aquell dia determinat que va ser catàrtic per a tothom. Normalment als de la nostra generació ens pregunten per l’11 de setembre, i als nostres pares per l’arribada a la Lluna o pel dia del cop del 23 de febrer o per la mort de Kennedy.

És curiós, perquè aquells moments han de ser dies que influeixin molta gent. Parlem d’un fet o d’un personatge que d’alguna manera la seva desaparició o la seva modificació ens afecta a gairebé tots.

La pandèmia ha fet que la gent ja no et pregunti on eres un dia determinat sinó durant tot el confinament

Curiosament, la pandèmia ha fet que tot canviï. Ja la gent no et pregunta per on eres aquell dia concret sinó durant tot el confinament. Per primera vegada hem passat d’un únic dia a un període enorme. I això em recorda a una cosa que diu un amic... Gairebé us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘El colapso’, creada per Guillaume Desjardins, Jérémy Bernard i Bastien Ughetto (Filmin). Cada episodi et transporta a una etapa d’un desastre que segurament viurem o sentim com a probable.

Segon lloc. ‘Al cantar’. Rozalen i Amaia Romero creen una d’aquestes cançons que barreja aquestes dues boniques veus i et transporta suaument durant aquesta onada de calor.

Primera posició. ‘Llapis de memòria’ (Ser). Óscar Moré aconsegueix una entrevista diferent, plena de felicitat i trufada per un munt de cançons que inunden la nostàlgia de l’entrevistat.

Notícies relacionades

I el meu amic sempre es pregunta on era la gent en els dies importants de la seva vida. Per exemple, el dia que va perdre el seu pare o quan va tenir aquell accident de moto. Ningú recorda òbviament aquestes dates perquè no van ser sentides en primera persona i és quan ell sempre diu: «Tant de bo hi hagués un Twitter personal, on totes les tendències fossin del teu món. Noms de persones, fets i pensaments que et preocupen diàriament».

De vegades m’imagino una xarxa social tan personal que et toqués l’esòfag i no puc deixar de somriure. ¡Bon diumenge!