El pols de Barcelona

Hi ha un silenci estrany, els arbres no brillen com fa uns mesos. Els carrers són buits, les persianes de les botigues baixades, moltes amb el cartell de ‘per llogar’ o ‘en venda’. Pocs ‘runners’ i poques famílies joves. Han marxat molts gossos, que imagino que també estan de vacances. Entorn del Clínic hi ha activitat, però més enllà, cap al Ninot, decau ràpidament. Sembla que els vehicles circulin a més velocitat. A les voreres hi ha gent caminant sola, i altres que van a la feina, sobretot assistencial. Pastisseries i fleques segueixen oberts, també els supermercats 24 h amb ventilador. Els autobusos continuen passant puntuals.  El que passa aquí és rellevant perquè d’alguna manera sintetitza la fortalesa i debilitats del cor de la ciutat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’Esquerra de l’Eixample mai ha sigut un barri. És un conjunt de carrers ordenats, que acullen més població que Girona o Reus i el doble de Vic o de Figueres, on es van col·locar equipaments que serveixen al conjunt del país com el Clínic o l’Escola Industrial i fins fa poc l’escorxador o la presó Model, però amb els estàndards d’equipaments locals més baixos de Catalunya. No obstant és un barri variat i actiu, amb menys caràcter que Gràcia o Sants, però també amb més diversitat de població i oferta comercial, amb més serveis i empreses productives. Un barri amb arquitectura ordinària, sense monuments ni estàtues, que pot millorar amb més espais comunitaris, especialment per a gent gran i nens, més riquesa i varietat comercial, menys presència dels automòbils... No és immediat ni fàcil, però aquests mesos de pandèmia permeten reflexionar diferent. 

Entorn de casa meva imagino el carrer Urgell com un passeig verd fins al mar i no com l’esplanada negra que fa por travessar. Un nou equipament públic dedicat a usos cívics i necessaris per al barri a l’actual Museu de l’Esport, que no visita ningú, a la cantonada Casanovas-Buenos Aires. El carrer Villarroel com la Rambla del Poblenou, ja que té la mateixa amplada i secció, amb un cercle verd a cada encreuament. I moltes coses més... Auscultar l’Esquerra de l’Eixample és auscultar la salut i el potencial de Barcelona.