Diners municipals: ¿Diners de tots?

Entre estadístiques mèdiques i cròniques reals, l’actualitat informativa d’aquest estiu destaca també pel conflicte entre el Govern central i alguns ajuntaments sobre l’ús dels romanents pressupostaris municipals.

La proposada inicial del Reial Decret Llei 27/2020 ha sigut recentment millorada, però continua sense sumar importants municipis, ni partits de l’arc parlamentari. Mentrestant, els contribuents, font última d’aquests fons, assistim atònits a aquest conflicte institucional.

Les nostres patronals van ser les primeres a reclamar, ja el mes d’abril, que es desbloquegessin els 14.000 milions d’euros dels municipis per atenuar els devastadors efectes de la crisi. Així ens vam manifestar també en la nostra compareixença del 8 de juny passat davant la Comissió per a la Reconstrucció del Congrés dels Diputats. Dos mesos més tard, el Govern planteja una proposta poc generosa, si tenim en compte que l’Administració local és l’autèntica trinxera d’aquesta greu crisis.

Molts municipis han adoptat mesures fins i tot més ambicioses que les del Govern, prorrogant i suspenent els seus respectius tributs. Alguns municipis han completat els pocs ajuts directes existents, com el cessament d’activitat dels autònoms. Per exemple, els comerciants han rebut subvencions en algunes localitats per al pagament dels seus lloguers i altres despeses recurrents. PIMEC havia proposat mesures en aquest àmbit a nivell estatal, inspirades en Itàlia, que fins ara no han prosperat.

Després d’haver assegurat 140.000 milions del Pla Europeu de Recuperació, el gabinet de Sánchez podria haver completat la seva oferta sobre els romanents amb un compromís de distribució dels fons europeus al món local. Afegir uns euromilions als desemborsaments del 2021 seria tot just una menudalla comparada amb la Grossa arribada de Brusel·les.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Més enllà d’ideologies polítiques, el principi de subsidiarietat hauria de prevaler en la resposta a la crisi i, per tant, convindria prioritzar la despesa en les administracions més pròximes al ciutadà. El Govern central hauria així d’alliberar els romanents municipals, però alhora assumir el seu paper de guia i orientació en aquesta despesa. Les nostres organitzacions han estat reclamant que aquests romanents es destinin de forma preferent a liquidar factures pendents amb pimes i autònoms, així com a recolzar la continuïtat dels petits negocis locals, per evitar-ne el tancament i la corresponent destrucció de llocs de treball. Aquestes directrius les hauria de marcar i supervisar el Govern, en consens amb els municipis.

Al Govern li ha faltat sensibilitat empresarial, especialment amb les pimes i els autònoms. Espanya és el país més castigat pels efectes de la crisi del coronavirus a Europa, però el que menys ajuts directes està atorgant. No hi ha millor política social que procurar una ocupació als ciutadans i és deure de les administracions treballar unides perquè els diners dels contribuents es facin servir de la millor manera possible en la lluita contra aquesta crisi sense precedents.