A l'aire lliure, a casa o...

A poc a poc ens anem assabentant de la creixent magnitud dels problemes dels espais tancats. Ni llocs de culte, tant els de cúpules i columnes que fortifiquen les ànimes i les uneixen en comunió espiritual, com els de música i llums a tot drap que barregen els cossos i estimulen els sentits. Ni aules plenes ni sales de conferències. Ni cinemes ni teatres, i ja veurem si els comerços, sobretot els petits. Potser tampoc l’interior de molts restaurants als quals se’ls glaçarà el mig somriure del parèntesi estival quan arribi el fred. No ens tornaran a confinar, però una de les mesures més probables que es perfilen consistirà a deixar-nos sortir de casa, sí, però no deixar-nos entrar enlloc si no és al lloc de treball i encara per torns i amb restriccions.

Potser molts recordarem aquest estiu com una treva, una quasi breu ullada de sol entre dos llargs eclipsis. Fan bé els que l’espremen com una llimona, i fan encara millor els que aprofiten per sortir i omplir-se de música, tant a Pedralbes, al fantàstic regne del mag Martín Pérez, l’únic que omple sempre, com a Montjuic o als altres patis o jardins on les estrelles procuren que no corri el virus maligne. Ben segur que les coses seran més complicades, molt més, per als promotors que, un cop el fred torni inhòspit l’exterior, hauran de triar entre no fer res i jugar-se-la en locals tancats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A Madrid ho tenen més que clar. La seu dels grans musicals, on s’inverteixen uns quants milions d’euros abans d’aixecar el teló, està parada. Prudentíssim lockout. Com que el risc és tan alt, com que si no omplen la sala al 90%, no al 50%, perden bous i esquelles, han pres l’única decisió raonable. A Barcelona pot ser diferent. Entre els meus amics empresaris de la cultura, artesans que admiro per sobre del meus amics artistes perquè amb els reptes a les quals s’enfronten no s’hi juguen el prestigi sinó la vida, preval l’actitud contraria. Obrir amb petits formats o reestrenes d’èxit i a veure què passa. Es mereixen el millor del millor públic.

.