L'última missió de Bartomeu

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va dir després del partit de Lisboa en què es va certificar el fracàs de la temporada, l’obsolescència de gairebé tota la plantilla i la necessitat d’obrir un nou cicle esportiu, directiu i social, que «passaran moltes coses». En la primera junta després del daltabaix que marca el final d’una època van passar les justes. Tampoc es podia esperar més. Una, la confirmació d’una decisió ja presa, la de prescindir de Quique Setién, un entrenador a qui el repte del Barça li ha anat molt gran, i optar com a relleu per Ronald Koeman, tot i que el seu fitxatge no es podrà formalitzar fins que resolgui la seva desvinculació amb la federació holandesa. Elegir un dels herois de Wembley suposa girar la vista enrere, a una altra època triomfant, el Barça de Cruyff que fa anys que defineix el club, sigui pel desig d’emular-lo, sigui pel de negar-lo. El primer fa anys que no s’aconsegueix, i el segon ja s’ha vist a què ha portat.

El que queda de la junta directiva del Barça després de successives dimissions i destitucions també va decidir finalitzar el seu mandat, cosa que conduiria a unes eleccions el pròxim mes de març. Tot i que al calendari es creua una assemblea, a l’octubre, que en condicions normals hauria de ser una prova de foc per a Bartomeu. Potser si no es pot fer de forma presencial els dirigents del Barça puguin estalviar-se una cosa molt pitjor que una mocadorada al Camp Nou. Però els estatuts del club estableixen que l’assemblea voti la liquidació econòmica de d’aquesta temporada i els difícils pressupostos de la que ve. Un vot en contra deixaria Bartomeu amb poques opcions més que la de dimitir. 

Però tant si s’arriba a març com si no, la programació de la temporada 2020-2021, i res més que això, recaurà en la junta actual, mentre que la que surti del procés electoral tindrà diversos anys per aplicar el seu model de club. A Bartomeu només li queda la responsabilitat d’executar la necessària operació de demolició prèvia a la reconstrucció, aconseguir un Barça competitiu que no avergonyeixi els seus seguidors l’any que ve i deixar un llegat que no lligui de mans el seu successor en la construcció d’un nou projecte.