Gestió de la pandèmia

Governant en vista de la incertesa

Hem passat de culpar el veí, i de la crítica sense pausa, a l'elaboració de propostes compartides

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp54435191 vila200810122755

zentauroepp54435191 vila200810122755 / Susanna Saez

Espanya ja supera els 359.000 casos des de l’inici de la pandèmia, i se situa com el 10è país del món amb més casos després de l’Iran, amb Aragó i Madrid al capdavant, seguits per Catalunya. Tot i que Fernando Simón va assegurar que les mesures preses a Aragó i Catalunya permetien pensar en una situació sota control, el nombre de casos diagnosticats a Madrid per cada 100.000 habitants en els últims set dies supera el doble els de Catalunya i dispara els contagis a tot Espanya. Els últims cribratges de població permeten afirmar que la majoria dels contagis detectats són asimptomàtics i en persones joves, tot i que apunten brots a residències de gent gran. És lògic que les societats científiques estiguin preocupades, però per governar bé es necessiten dades, que permetin saber on i com actuar. I les dades recollides per les últimes proves de PCR ens confirmen xifres de gairebé 70% d’asimptomàtics entre els positius. Cosa que fa necessàries noves estratègies de detecció i coordinació.

Ja va ser un primer pas positiu l’acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, convocat pel ministre Salvador Illa el 14 d’agost passat, en què es van acordar mesures sobre oci, restauració, limitació de trobades i realització de proves PCR similars per a totes les comunitats autònomes. Continuant les pràctiques de govern compartit federal. Hem passat de culpar el veí, i de la crítica sense pausa, a l’elaboració de propostes compartides.

Notícies relacionades

Es necessita la mateixa actitud de cara al nou curs escolar. L’essencial és la coordinació amb totes les parts implicades, escoltar les recomanacions i adaptar-s’hi i a les necessitats educatives de la manera més coherent possible. A Catalunya les famílies i la comunitat educativa demanen menys de 25 a 30 alumnes per aula, però els departaments de salut i educació entren en contradicció entre Josep Bargalló i Josep Maria Argimon. Es necessita prendre mesures clares, i reduir les classes tant com es pugui, augmentant el numero de professorat. Aquí també necessitem propostes compartides.

I en la línia d’un proposta global, Carme Artigas, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, ja va anunciar al març que treballava amb la comunitat digital per oferir solucions per combatre la pandèmia. Aquest treball s’ha concretat en la presentació de Radar Covid. Una bona iniciativa per al rastreig de contagis de coronavirus impulsada pel Govern d’Espanya amb 13 comunitats autònomes que estan en el procés de posar en marxa l’aplicació. Només un 20% de la població descarregant l’aplicació frenaria la pandèmia en un 30%, i a partir d’aquí es multiplicaria l’efecte de forma lineal. Només Alemanya ho ha aconseguit a la UE. De les societats científiques també haurien de ploure propostes, a més d’alarmes, i mesures a llarg termini que puguin millorar la immunitat de la població, ja que la pandèmia de la Covid-19 no serà l’última a què s’haurà d’enfrontar la humanitat al segle XXI.