Mirador
Urgència d'urnes
A Can Barça i a Catalunya les eleccions s'haurien d'haver fet abans d'ahir
A cap país hi pot haver bon govern si el seu president no lidera i coordina
zentauroepp47924652 graf9154 barcelona 27 04 2019 el presidente de la genera200818182344 /
Hi ha una llei no escrita que diu que quan la política catalana va bé el i viceversa. Una llei que aquest últim any sembla haver deixat de tenir efecte. I no perquè la política catalana o el Barça vagin com un tro. Al contrari; tot sembla haver tocat fons. La desorientació absoluta del president Quim Torra només sembla superada pel ‘groucho-marxisme’ d’Isabel Díaz Ayuso o la trajectòria erràtica i reactiva de Josep Maria Bartomeu. No negaré que, com a culer de pedra picada, em dol el desconcert creixent a Can Barça. Però confesso que, sovint, el món del futbol es manifesta com una realitat massa abstrusa i complexa per a la meva limitada capacitat d’anàlisi. Potser serà menys arriscat escriure sobre la situació de la política catalana.
L’enèsim episodi parlamentari d’inútil gesticulació simbòlica va acabar com el rosari de l’aurora. En un acte en línia amb la falsa desobediència de la pancarta o la solemne declaració del gener donant per liquidada la legislatura, el president Torra va acabar demanant el cap del secretari general del Parlament de Catalunya per no desobeir el Tribunal Constitucional. Una nova expressió del que s’acabarà tipificant com a desobediència institucional subrogada a la catalana.
Ni a Catalunya, ni a cap altre país hi pot haver bon govern si el seu president no lidera i coordina. Fins i tot en condicions normals, tenir la millor administració i bones o bons ministres no és garantia d’una governança que respongui adequadament a les necessitats de la ciutadania. No sense projecte i lideratge efectiu. Però és que resulta que la situació de la societat catalana no s’ajusta de cap manera al que entenem per condicions normals.
Estatut mutilat
Per començar, des del 2010 Catalunya és l’única autonomia que funciona amb un estatut mutilat pel Tribunal Constitucional que no s’ha ratificat electoralment. Com a conseqüència de la repressió posterior als fets d’octubre del 2017, un bon número de líders socials i polítiques i polítics estan presos o viuen a l’exili. I si això no fos prou, la pandèmia de la Covid-19 és a l’origen d’una severa triple crisi: sanitària, econòmica i social. Ens acostem a una tardor molt dura en què, d’altra banda, es començarà a discutir a què es dediquen els fons europeus per a la reconstrucció econòmica i social. Encara més: tot això en un context crític de la política espanyola travessada per tota mena de tensions.
Amb aquest panorama, tot i que fos un gegant de la política, Quim Torra no podria afrontar una acumulació tan enorme de reptes. Impossible des de la seva condició de president vicari i transitori, amb data caducitat marcada pel TS. Precisament per això sembla increïble que es pugui especular amb el calendari electoral amb criteri estrictament partidista. I, encara més, que la disputa la protagonitzin Torra i Puigdemont.
Tant a Can Barça com a Catalunya les eleccions s’haurien d’haver fet abans d’ahir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
