Els negacionistes
La conspiració com a símptoma
Creure que hi ha una realitat alternativa, que els governs manipulen o oculten, proporciona més consol en temps d'incertesa que explicacions més prosaiques, com que s'equivoquen
zentauroepp54518982 soc madrid200816195211 /
Fins i tot farien riure si no fessin tanta por. Les teories de la conspiració no són un fenomen modern, però no és fàcil assumir que a la mateixa ciutat on han mort milers de persones grans a les residències hi hagi qui es manifesti per dir que el virus és una bola. Però el fenomen està proliferant a tot el món i temo que aquí trobi terreny abonat per créixer fins a convertir-se en un incendi. Quan aquestes teories arriben a una massa crítica de crèduls, com ha passat als Estats Units amb QAnon, el seu relat comença a crear política.
Als innocents anys 90, en sèries com ara ‘Expediente X’, se’ns presentava els qui creien en teories de la conspiració com a paios llunàtics, hipercrítics amb el sistema, que lluitaven per un món més just. Però el que hi ha darrere del fenomen és menys romàntic i més sinistre. Ja en les conspiracions clàssiques, amb mentides àmpliament difoses com la de l’antisemita ‘Protocols dels savis de Sió’, aquestes idees han buscat alimentar l’odi envers un enemic invisible a qui atribuir tots els mals de la societat. Creure que hi ha una realitat alternativa, que els governs manipulen o oculten, proporciona més consol en temps d’incertesa que explicacions més prosaiques, com que s’equivoquen i/o no informen amb transparència.
M’atreviria a aventurar diverses raons per les quals ara mateix s’ha encès l’espurna del negacionisme. Les tecnologies de la informació han facilitat la difusió massiva d’idees que abans s’haurien quedat arraconades en algun lloc fosc d’internet. Després, perquè l’escassa formació científica i crítica dels ciutadans –i en particular, ¡ai!, dels periodistes– ens ha fet donar la mateixa importància mediàtica, o fins i tot menys, a un avanç científic que a un friqui del programa d’Iker Jiménez. I finalment, perquè els governs no hi ajuden, amb la seva gestió erràtica, opaca o propagandística. Les teories conspiradores són en realitat símptoma de malestars socials ocults, una altra malaltia a atallar abans que ens consumeixi.
