sector en crisi
Les lliçons d'un estiu sense turistes
S'ha vist que el turisme interior no era tan feble: els que el van menysprear han patit aquest estiu
S'haurà de redimensionar a la baixa l'oferta turística, començant per les empreses de menys valor
zentauroepp54552685 barcelona 19 08 2020 barcelona el verano desertico de la ra200824174513 /
Dos trimestres que han canviat definitivament el sector turístic, el comportament dels viatgers i la percepció del món de l’oci. A la muntanya, a l’interior, en alguna zona litoral de Catalunya salvaran més o menys la temporada. Ho testifiquen les cues a l’entrar als supermercats a Viella, a Puigcerdà o a Palamós, per citar-ne només alguns casos; la bona ocupació dels càmpings en general; el nombre de setmanes de lloguer d’apartaments a determinades zones costaneres, o l’ús de les platges, rutes i senders. Tot això, gràcies als quatre francesos mal comptats, als valencians sempre fidels i sobretot als nadius que han convertit les segones residències en destinacions refugi, a mesura que vivíem la vergonya de veure com ens tancaven les fronteres de la majoria dels països que en altre temps obrien les seves comportes durant aquests mesos.
No passa el mateix amb la indústria cultural –teatre, museu, cine, música, festes–, ni amb la de l’oci –espectacles, relax, aigües, balnearis–, ni amb la del MICE –salons, fires, congressos–, ni amb la de l’allotjament –hotels–, ni amb la de l’alimentació fora de la llar –restaurants, bars i locals de copes. Aquests subsectors, que han ingressat menys de quatre duros en els últims sis mesos, estan despistats davant l’immediat futur i francament preocupats pel que passarà a llarg termini. A aquest grup d’empreses s’haurà d’afegir dins de la cadena de valor del turisme, el comerç urbà, els taxis i un altre munt de serveis de salut, proximitat, transport o personals que només se salvaran pel seu patrimoni, pels crèdits ICO o pels ertos.
Apostes de qualitat
L’absència de turisme internacional deixa clares una sèrie d’evidències que s’han d’interioritzar i plantejar a nivell de país entre el sector privat i el públic. La primera és que tampoc era tan feble el turisme interior: aquelles zones que el van menysprear han patit aquest estiu, mentre que aquelles que al contrari el van cultivar –i de qualitat, com la Costa Brava–, s’han defensat molt millor davant l’eventualitat; el segon resident de proximitat és un públic massa poc explorat i d’alta potencialitat.
La segona és que les empreses que han optat en les últimes dècades per l’oferta de qualitat per a públics no massiushan patit menys que les que han basat els seus negocis en la baixa qualitat per a molta gent.
La tercera és que s’imposa el redimensionament a la baixa de l’oferta turística, reduint les empreses de menys valor, el que és barat, el que està massificat; hi ha prou públic per mantenir un país amb menys facturació global, però amb més competitivitat turística i que permeti menys estrès puntual de la planta i del territori en general i millors salaris per als que hi treballen.
Notícies relacionadesLa quarta és que les empreses que després de la crisi del 2008 van ingressar perla via de la innovació permanent–transformació digital, però també de producte, de servei, de model de negoci– estan collint els seus fruits davant les altres que si van arribar aquí no superaran aquesta de la Covid.
I cinquena, sigui quina sigui la dimensió de l’empresa turística, ha de ser capaç dedissenyar un model de negoci que abasti 12 mesos, estigui dotada de recursos econòmics suficients per resistir en moment dolents i apreciï el talent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
