¿Cap a una nova normalitat o una nova realitat?

No obstant, no hi ha cap garantia que aquesta tendència continuï indefinidament en el futur. El nombre de noves malalties infeccioses, com el SARS, el VIH i ara la Covid-19, s’han incrementat, gairebé quadruplicant-se en l’últim segle, mentre que tan sols des de 1980 el nombre de brots epidèmics per any s’ha més que triplicat. Sobre això, convé tenir present que en el transcurs dels últims 50 anys el nombre d’habitants del planeta s’ha multiplicat per més de dos, fet que significa que hi ha més éssers humans susceptibles de ser infectats i alhora capaços d’infectar, especialment en ciutats densament poblades. Tampoc hem de passar per alt que en l’actualitat criem més bestiar i convivim amb més animals que en tot el període que va des de 10.000 anys de domesticació a 1960. D’altra banda, vivim en una economia globalment interconnectada, amb llargues cadenes de subministraments, i aquesta mateixa capacitat d’interconnexió, és a dir, de desplaçar persones i mercaderies a gairebé qualsevol lloc del món en 24 hores o menys, permet l’aflorament i facilita la ràpida expansió de noves malalties infeccioses.

L’‘apocalipsi dels antibiòtics’

En aquest context, potser es pregunten per què científics prestigiosos com ara Macfarlane Burnet pensaven fa poc més de mig segle que tals malalties eren coses del passat. Bàsicament, la raó és que les grans epidèmies conegudes fins aleshores van tenir lloc anteriorment a l’adveniment de la medicina moderna, abans del desenvolupament dels antibiòtics i l’ús generalitzat de les vacunes. Certament, els antibiòtics han salvat centenars de milions de vides des del descobriment casual de la penicil·lina el 1928. No obstant, la resistència bacteriana a aquests medicaments és creixent any a any, un fet considerat per molts experts com una de les més grans amenaces per a la salut pública. Segons un estudi del 2018, només a Europa, 33.000 persones moren cada any per infeccions resistents als antibiòtics. Aquest fenomen, denominat per alguns ‘apocalipsi dels antibiòtics’, ens situa davant el perill de retornar a uns temps en què fins i tot una infecció ordinària podia matar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Malgrat tots els avenços experimentats contra les malalties infeccioses, el nostre espectacular creixement ens ha fet més vulnerables, no menys, als microbis que, no ho oblidem, evolucionen 40 milions de vegades més ràpid que els humans. Alguns experts creuen que les noves pandèmies podrien matar centenars de milions de persones arreu del món. Perquè, a més dels factors ja comentats, no s’ha d’oblidar que el canvi climàtic està ampliant l’àrea d’actuació i l’espectre d’animals i insectes transmissors de malalties, com per exemple el mosquit que transmet el virus del Zika. Ni que l’Organització Mundial de la Salut, que tan bé va funcionar durant el SARS, ha gestionat tan malament els brots recents que demana a crits una reforma urgent. I per acabar-ho d’adobar, fins i tot la psicologia humana no sembla estar a l’altura de les circumstàncies: l’extensió de l’escepticisme i de l’activisme contra les vacunes s’ha vist acompanyada per la resurrecció de malalties controlades des de fa temps, com per exemple el xarampió.

Avui dia afrontem el risc de la globalització de les malalties infeccioses i en el futur aquest risc podria augmentar, materialitzant-se en noves i cada vegada més freqüents pandèmies. Una vegada controlada la Covid-19, caldrà plantejar si hem simplement d’acomodar-nos a una ‘nova normalitat’ o preparar-nos sense demora per enfrontar-nos a una ‘nova realitat’.