La història de Hines amb Barcelona

El procés urbanístic, que s’havia iniciat el 1989, va tenir molts problemes i es va dilatar més del previst. El projecte va quedar en l’aire després de la suspensió de pagaments de Kepro, la multinacional que en primera instància optava a portar a terme el desenvolupament. Cap de les grans promotores del moment s’atrevia a apostar-hi; el projecte requeria invertir una quantitat immensa de diners i afrontar grans incerteses. 

Diagonal Mar era una àrea industrial en la qual malvivien diversos veïns, que encara recorden la brutícia imperant i com respiraven de malament els dies que tocava netejar els forns de la fàbrica Macosa, també coneguda com a Can Girona. L’avinguda Diagonal estava discontinuada, no arribava al mar i disposava d’una sola vorera, la dels nombres parells. 

Viure, treballar, comprar i divertir-se 

Hines va visualitzar aquella zona degradada com un nou barri a la vora del Mediterrani. Va projectar diversos blocs de vivendes, hotels, oficines, un centre comercial i un gran parc públic. Viure, treballar, comprar i divertir-se en un radi relativament curt. Conceptes com «la ciutat multicèntrica» i la «ciutat dels 15 minuts», tan en voga actualment, ja eren al cap de Hines quan va conceptualitzar Diagonal Mar. 

En contra dels consells dels seus assessors, va prendre la decisió de comprar aquells terrenys, i en només tres setmanes i ple mes d’agost va dur a terme una ‘due diligence’ de gran complexitat. Hines va canviar el projecte original de Kepro en dos aspectes que van resultar clau: va incrementar l’edificabilitat residencial en detriment de les oficines i va reorganitzar els volums entorn del parc públic, perquè no es concentressin tots a primera línia de  mar. 

Hines es va enamorar de Barcelona i va apostar fort per ella. Va establir la seva base d’operacions a l’Hotel Arts i es va involucrar personalment en aquell arriscat projecte, el més rellevant que havia portat a terme fins al moment. Pasqual Maragall li va fer costat des del primer moment i es va comprometre a finalitzar la Diagonal fins al mar i a portar transport públic a la zona. Maragall era conscient que tots els esforços per rehabilitar el front marítim s’havien concentrat a la Vila Olímpica, i s’havia deixat oblidada la zona del Besòs. Hines va ser el seu gran aliat per dignificar-la. 

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

A mesura que Diagonal Mar anava prenent forma, va rebre no poques crítiques pel seu disseny «massa americà». És cert que els edificis tenen més altura de l’habitual a Barcelona, però també ho és que la majoria de fronts marítims urbans –inclosos els europeus– tenen una altura significativa per aprofitar al màxim la valuosa visió del mar.

Després de la recent mort de Hines, és just posar en valor la seva aportació a Barcelona. Va tenir la visió i va assumir el risc d’invertir en gran a la nostra ciutat. En col·laboració amb l’ajuntament, va perfilar una part de Barcelona que estava inacabada i que requeria iniciativa privada per tirar endavant. No hi ha dubte que aquesta zona s’hauria acabat desenvolupant de totes maneres, però és més que probable que els promotors locals haguessin trigat anys (si no dècades) a tenir la visió i fer l’aposta. Gràcies a Hines, Barcelona va començar a mirar al mar de l’àrea del Besòs diversos anys abans del previst.