Quan parar no és possible

L’economia informal es comporta de manera anticíclica, és a dir, s’incrementa en moments de crisi i disminueix en etapes de prosperitat i, per a perfils vulnerables, pot convertir-se en l’única sortida per continuar generant ingressos. Protegir-se del coronavirus passa a ser secundari quan no hi ha un plat a la taula. I és que, en aquest tema, la teoria de les necessitats d’Abraham Maslow continua vigent: primer menjar, després la salut. Són treballs de baixa remuneració i no estructurats. Sense horaris i sense estabilitat. Les persones que operen en l’economia informal són invisibles al sistema de protecció social i poden ser preses de la trampa de la pobresa, segons la qual els ingressos futurs són sempre inferiors als presents.

Per la seva naturalesa, l’economia informal es pot comparar a una caixa negra. Alguns dels elements són coneguts: immigració sense regularitzar, persones sense formació, treballs individuals a petita escala i cert frau empresarial en sectors com els serveis o l’agricultura. Però el que comporta una gran dificultat és conèixer el volum d’aquesta caixa negra: el percentatge del PIB que representa en l’economia o el nombre de persones que subsisteixen gràcies a aquesta són sempre estimacions. Una de les més recents, oferta per la patronal catalana Foment del Treball, la va xifrar en un 25% del PIB. ¡Una quarta part! I arran de la crisi econòmica derivada del coronavirus, és més que probable que incrementi en els pròxims mesos.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’economia informal és present a tots els països del món però en gran manera en aquells menys desenvolupats. Tot i que la tendència mundial és la disminució d’aquestes pràctiques laborals, es tracta d’un procés molt lent que comporta dècades de mesures socials i empresarials. Segons el Fons Monetari Internacional, a la dècada dels 90 els països europeus tenien un nivell d’economia informal del voltant del 25% mentre que entre 2010-2017 s’acosta més al 20%, una mica per sota de l’estimació espanyola. També a l’Àfrica subsahariana, la zona del món amb més economia informal, ha passat del 40% al 33% en aquest període, tot i que amb grans diferències entre països.

Incentivar la creació d’organitzacions al voltant de l’economia social i solidària pot ser una sortida legal perquè grups de persones s’autoorganitzin en una activitat dins del sistema econòmic. Ja va servir durant la passada crisi financera, i pot servir de nou. Aquest tipus d’organitzacions gaudeixen de més resistència a les crisis i la seva presa de decisions, més democràtica, ajuda a prioritzar els llocs de treball a costa del benefici empresarial. La dificultat principal rau que les persones que creen cooperatives en èpoques de crisi solen tenir un perfil universitari. Pel que, a llarg termini, l’aposta més segura per superar futures crisis i reduir l’economia informal és assegurar que les escoles no tanquessin de nou durant el curs 2020-2021. I tractar l’educació com el que és: una inversió a llarg termini. I explicar-los què és l’economia social.