Les purgues de Paluzie

La informació de l’època comptabilitzava 97 catedràtics expulsats de la universitat, 100 morts (no discriminava entre afusellats, morts a la presó i de mort natural), 93 jubilats (tampoc precisava quants havien sigut forçats a retirar-se) i 21 que havien tornat a la universitat després d’haver sigut sancionats. Són dades proporcionades el 1946 per les autoritats franquistes. No és aventurat suposar que estaven endolcits. Tot així, l’espant de les purgues acadèmiques reverbera encara avui amb aquests números antics.

Hi ha controvèrsia històrica sobre si Millán Astray va cridar «¡Mori la intel·ligència!» davant Miguel de Unamuno al paranimf de la Universitat de Salamanca l’octubre de 1936 i si un grup de falangistes van reblar amb un «¡Visca la mort!». Amb crit o sense, la sort de més de la meitat dels rectors i catedràtics estava decidida: mur de contenció, presó, expulsió. Una dada: cada destitució comportava una prebenda per a un adepte al règim: càtedra a l’instant.

Dit purificador

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, també sembla tenir una idea clara sobre la universitat catalana. I no precisament respecte al fet que sigui la més cara de tot Espanya, un dubtós emblema del nacionalisme governant des del 2010. Paluzie apunta el seu dit purificador cap als rectors de la UB i la UAB i clama: «¡No podem permetre rectorats unionistes!»

Després de 40 anys de democràcia, crida l’atenció que algú que avui s’obstina a sorprendre Franco emboscat a cada cantonada suggereixi una nova depuració universitària. La inclinació de Paluzie per les llistes de bons i mals catalans és més que notable. Avui són els rectors. Ahir eren les empreses adeptes a l’independentisme i, en conseqüència, les desafectes. Per falta de perseverança no serà.