Bouvetøya

Bouvetøya és una illa desolada, volcànica, descoberta per un navegant francès (Jean Baptiste Bouvet) i cartografiada per un balener norueg. És per això que es diu Bouvetøya i diguem-ne que pertany a Noruega. De fet, però, és un lloc inhòspit, deshabitat, a 1.600 milles de Sudàfrica i a 1.100 milles de l’Antàrtida. Diuen que és "l’illa més remota del món". Si apuntes aquest nom a Google Maps, et surt de cop la superfície sencera d’aquest glaciar solitari i després, a mesura que te n’allunyes, el minúscul signe que la localitza s’acaba diluint en l’Atlàntic i desapareix. No es veu. Diuen de Bouvetøya que és "l’últim lloc a la terra".

I aquest és el títol de l’espectacle que inaugurarà Temporada Alta 2020. Un autèntic miracle enmig de la desolació artística que vivim, un "intent d’engegar coses", com diu Salvador Sunyer. La consciència – també ho diu el director del festival– de trepitjar un món cremat, per "treure adob de les cendres". 'Bouvetøya' és "la necessitat d’una illa", per esquerpa que sigui, encara que sigui enmig del no-res, diluïda en un oceà hostil. La necessitat de retrobar-nos i de tornar a ser actors i espectadors. I deixar de ser comparses somnolents.