Sotrac i levitació

Un dels sectors que més s’ha vist perjudicat, a més de pel virus, per la mala gestió de la Generalitat, ha sigut el de la música. Potser per no atiar més el foc, no es va donar a l’agost gaire ressò al manifest dels que demanaven una rectificació al president Torra, les paraules del qual van contribuir de manera matussera, i suposem amb benevolència que involuntària, a l’onada de cancel·lacions d’actuacions confirmades que va acabar d’arruïnar les ja molt escasses perspectives dels músics.

A hores d’ara, encara ha de resoldre’s l’embolic administratiu que, per qüestions de paperassa, manté tancades les sales de concerts que operaven com a discoteques. Si el pes dins del Govern de la Conselleria de Cultura, que ja no pot ser decreixent perquè no disposa de força ni per fer un forat a terra i enterrar-s'hi, fos mesurable amb algun instrument, ni que fos històric, és a dir vetust i inservible als ulls del present, o tingués algun espai en l’imaginari de país modèlic que alguns entreveuen, és ben segur que els consellers implicats en l’agreujament dels efectes dels rebrots contra la cultura s’afanyarien a reaccionar i rectificar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però molt és de témer que, massa ocupats en les pròpies representacions als escenaris del postprocés, no es dignin a aixecar el telèfon per atendre les suposades súpliques de la consellera, ni de l’anterior ni de l’actual. De manera que, a la pràctica, la diferència entre no saber de què van les polítiques culturals, Vilallonga, o ser una experta, Ponsa, es redueix a zero a l’hora d’empènyer per treure la cultura d’aquest sotrac, aprofundit, insistim-hi, per una de persistent i impertèrrita mala gestió de la Generalitat.

Per fer una bona botifarra i no el ploramiques, convé donar suport a iniciatives com la de traslladar l’acolorida, provocadora, sublim, subliminalment i gens vergonyosament pornogràfica, la desafiadora escultura del fal·lus gegant trempat amb solemne i misteriosa obertura vulvar, la mironiana ‘Dona i ocell’, a la plaça del Cinc d’Oros de Diagonal-passeig de Gràcia.