El Parlament, 40 anys després

El Parlament de Catalunya commemora aquesta setmana el 40è aniversari de la seva restitució després de la dictadura amb la celebració d’una sèrie d’actes que havien quedat ajornats per l’emergència sanitària. Lluny de discursos confusionistes, convé recordar que el Parlament és la seu de l’autonomia de Catalunya, una autonomia àmplia, substantiva i constitucionalment consagrada que és inherent a la nostra democràcia per tal com reconeix institucionalment l’autogovern de Catalunya i la diversitat d’Espanya.

D’un temps ençà alguns s’entossudeixen, lamentablement, a reescriure la història i menysprear l’autonomia presentant-la com una imposició del que el revisionisme populista anomena despectivament el «règim del 78». Així, l’actual inquilí de la Generalitat, Quim Torra, diu que ell no és aquí «per gestionar una autonomia», cosa que per desgràcia s’ha posat dramàticament de manifest amb la seva nefasta gestió de la pandèmia. Menyspreen la decisiva participació de polítics catalans com Jordi Solé Tura i Miquel Roca en el període de la Transició i en els primers anys de democràcia. Per no parlar de l’ostracisme al qual pretenen condemnar el primer president de la Generalitat restituïda i últim en l’exili, Josep Tarradellas, per la seva lleialtat a Espanya.

El discurs de Tarradellas

Precisament, Tarradellas va presidir l’acte inaugural del Parlament l’abril de 1980 amb un discurs marcadament conciliador basat en la raó, la democràcia, la convivència, la solidaritat i el respecte a la Constitució i els drets fonamentals, en els antípodes de les arengues vesàniques de Torra i companyia. Va elogiar amb entusiasme el sentit de la responsabilitat del Rei, va agrair el coratge del llavors president Adolfo Suárez i va desitjar a tots els diputats d’aquella primera legislatura encert en l’acompliment de les seves funcions pel bé de Catalunya i de tot Espanya. El discurs de Tarradellas és la quinta essència de l’esperit de la Transició: sobrietat, realisme, respecte per les institucions democràtiques i voluntat de consens.  

No és casualitat que el nacionalisme que governa Catalunya sense concessions al pluralisme hagi intentat desterrar Tarradellas de la nostra memòria col·lectiva, però els que defensem una Catalunya oberta, pròspera, orgullosa de la seva pròpia diversitat i compromesa amb la resta d’Espanya tenim l’obligació moral de reivindicar la seva figura i el seu llegat polític.

La commemoració de la restitució del Parlament coincideix amb el tercer aniversari de l’atac més gran a l’autonomia catalana des del restabliment de la democràcia, que van ser les jornades nefastes del 6 i 7 de setembre del 2017, quan els partits separatistes van imposar de manera despòtica la seva majoria parlamentària per intentar liquidar la Constitució i l’Estatut. En aquella ocasió la resta dels partits ens vam unir per frenar el cop i vam defensar junts la democràcia parlamentària i l’Estat de dret.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Gràcies que el Parlament forma part de l’entramat institucional d’una de les democràcies més avançades del món com l’espanyola, el cop no va fer efecte, però des d’aleshores el separatisme ha continuat degradant-lo mitjançant la presentació massiva de propostes manifestament inconstitucionals amb l’únic objectiu d’erosionar el prestigi de la nostra democràcia. Aquesta deriva antiinstitucional va arribar al paroxisme amb la croada de Torra contra el secretari general del Parlament, Xavier Muro, per negar-se a publicar al butlletí oficial de la cambra resolucions obertament contràries a sentències del Tribunal Constitucional. Amb els atacs als funcionaris del Parlament i amb invectives contra el Poder Judicial, Torra ha tornat a exhibir la seva concepció autoritària del poder. Parafrasejant Frederic el Gran, com a diputat de la 12a legislatura m’alegra comprovar que encara hi ha jutges a Catalunya i funcionaris al Parlament.

Catalunya, com el conjunt d’Espanya, passa moments difícils a conseqüència de la pandèmia, per això és més necessària que mai la unitat i la solidaritat entre catalans i la resta dels espanyols. No és moment de radicalismes, sinó de moderació i sentit de la responsabilitat, perquè, com deia Tarradellas fa 40 anys en una situació també complexa, ara cal ser encara més exigents amb nosaltres mateixos i treballar incansablement per impulsar des del Parlament polítiques substantives per afrontar la crisi que ens assola.