Funeral per uns filets

El fàcil és riure. Una vetlla a la secció de carn està gairebé tan fora de lloc com en un tanatori, que són centres dissenyats amb l’aparença asèptica dels supermercats o els aeroports per ocultar-nos a nosaltres mateixos que el negoci que es tracta allà és la mort. Però gratem sota de la superfície d’allò viral. Aquests apassionats animalistes expressen una cosa que no és falsa: que milions de vaques, porcs i pollastres passen per la picadora industrial, sense comptar amb bens i conills.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els animalistes protagonitzen bogeries tan exagerades com els antiavortistes. Els dos grups reaccionen al que la majoria de la societat considera tràmit i ells consideren assassinat. Dels antiavortistes deia Louis CK en el seu monòleg ‘2017’, previ al seu desterrament de la indústria de l’entreteniment, que comprenia molt bé la seva fúria. Si el teu sistema de creences et porta a pensar que un avortament és la matança d’un nadó, ¿com no perdre els papers davant una clínica on això es fa de manera burocràtica?

El tabú de la mort regeix en la tribu democràtica. La trivialitzem en forma amb pel·lícules d’esbirros cosits a trets però cobrim la seva presència d’eufemismes. Ni assistim a la matança del porc, ni posem fotos dels cadàvers de l’atemptat ni vetllem el cos fred del parent finat al saló. Vivim d’esquena a la mort i no és estrany, llavors, que les reaccions d’horror brollin en llocs tan insòlits com el supermercat o la clínica d’avortaments. Per algun lloc havia de sortir.