Finançament local: l'hora de la veritat

Els grans reptes actuals, com la reactivació econòmica o la reconstrucció social, han d’abordar-se de forma realista amb els pobles, les ciutats i les àrees metropolitanes exercint un paper protagonista. Els municipis som agents de progrés sostenible i de lluita contra les desigualtats.

Aquesta és la vocació de Barcelona, que lidera i participa de polítiques públiques, a través d’un model propi de gestió consorciada en matèries com l’educació, la salut, els serveis socials o l'habitatge, gràcies a un règim jurídic especial expressat a la Carta Municipal de Barcelona.

Molts ajuntaments, durant la lluita contra la Covid-19 i davant la major crisi sanitària de la nostra història recent, ens hem situat en la primera línia de la trinxera i al costat de la ciutadania, reforçant la protecció de la salut en l’espai públic i impulsant mesures per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia en l’economia.

Ho estem fent assumint competències d’altres administracions i sense comptar amb eines suficients per finançar-nos adequadament. Encara segueixen vigents les limitacions pròpies de les polítiques d’austeritat que van marcar l’anterior crisi del 2008, com la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l’any 2012 i la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local del 2013, totes dues aprovades pel PP i, en el primer cas, recolzada també per CiU, que retallen la capacitat financera dels ens locals.

És urgent la reforma d’aquestes lleis. Cal obrir una etapa per dotar de millors eines als municipis i a la vegada s’ha d’acabar amb les limitacions que planegen sobre el finançament local i que impedeixen, per exemple, que els ajuntaments sanejats ens endeutem o utilitzem els romanents pressupostaris per millorar els nostres serveis.

Proposta del Govern i la FEMP

Des d’aquesta voluntat, el Govern d’Espanya i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) han posat sobre la taula una proposta per adoptar millores del finançament local i per possibilitar una via voluntària d’ús dels romanents municipals, que va cristal·litzar en el reial decret llei 27/2020, del 4 d’agost.

La proposta obre un camí que incorpora aspectes netament positius, com la supressió de la regla de despesa per al 2020 (això permetria que els ens locals destinem superàvit de tresoreria a les necessitats derivades de la Covid-19), que els ajuntaments optem als fons europeus de reconstrucció assignats a Espanya, o la creació d’un fons per millorar el finançament del transport públic municipal.

Aquest dijous se sotmetrà a votació en el Congrés el decret llei que ha de permetre iniciar la tramitació parlamentària i obrir un període d’aportacions que enriqueixin el contingut. Un dels elements a debatre hauria de ser la naturalesa i els criteris de distribució als ens locals d’un fons extraordinari de 5.000 milions d’euros.

Per això considero que a tots els partits, especialment els que creiem en el municipalisme, ens correspon actuar amb responsabilitat per ser capaços de facilitar la tramitació parlamentària. És l’única via per continuar dialogant, millorar la proposta i aconseguir que aquests fons arribin a les nostres ciutats.

No serveixen actituds cíniques com la del PP, que en lloc d’aportar alternatives per resoldre un problema de finançament local que ells van crear, es dediquen a fer una crida en contra de la proposta, amb l’únic objectiu de desgastar el Govern de coalició de Pedro Sánchez.

Tampoc serveixen actituds que, des de la defensa del municipalisme, malgrat reconèixer que el decret té punts positius, es plantegen tombar-ne la tramitació des d’una visió del tot o res. Perquè efectivament, el risc de quedar-nos sense res és gran i la situació és massa delicada.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La nostra prioritat és continuar donar suport als autònoms, restauradors, comerciants, als més vulnerables, i també el món de la cultura i l’esport per reactivar els nostres municipis.

No donar suport a la tramitació d’un decret llei que precisament vol avançar en aquesta direcció suposaria autoinfligir una derrota al món municipal, negar la possibilitat de continuar millorant la proposta i tancar una finestra d’oportunitat que resulta imprescindible en aquests moments.