Des de l'Hospitalet
Que obrin les escoles. I la biblioteca
M'expliquen que no ens obren la biblioteca del barri per falta de personal i té 70.000 visites anuals. Pregunten on faran els deures, i els treballs en grup, els nens i nenes sense habitació, ni taula, ni wifi ni ordinador
-FOTODELDIA- GRAF5339. MADRID, 11/03/2020.- Detalle de un perchero en una guardería de la calle Buganvilla de Madrid, este miércoles en el que los niños no han acudido al centro por la entrada en vigor de la decisión del Gobierno de la Comunidad de Madrid de suspender toda la actividad educativa durante 15 días, hasta el 26 de marzo, como una de las medidas extraordinarias adoptadas para evitar la expansión del coronavirus en la región. EFE/ Emilio Naranjo /
Tornada al col·le. No es parla de cap altra cosa. Al barri ens vam emocionar molt quan vam veure que tanta gent diferent insistia que s’havia de tornar a l’escola sobretot, sobretot, per l’alumnat vulnerable. Quanta raó. Sabem de què va. Aquí, a la Florida, totes les escoles són d’alta complexitat i només cal estar 10 minuts a la porta d’alguna, i veure els caparrons, per saber què és la segregació escolar. Però mentre tots els experts parlaven de la importància de l’escola com a anivellador social, molts nens i nenes del barri es van quedar sense beca menjador, i la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet es van enredar en el seu habitual i poc edificant encreuament d’acusacions: això no és cosa meva / ni tampoc meva, és la teva responsabilitat / no, és la teva. Tot i que també podia ser que aconseguissis parlar amb una treballadora social, un bé escàs, i ni així: poques manifestacions més cruels de la pobresa infantil que no poder cobrar la beca menjador perquè els teus pares no tenen papers i no es poden obrir un compte al banc. «No papers, no compte, no menges». Digui el que digui la Convenció sobre els Drets de la Infància.
Necessitem que obrin les escoles. Ja hem perdut sis mesos de futur. Tot i que juguem amb un braç lligat a l’esquena. Ja sabem que no tindrem prou espais, ni profes, ni dispositius. Que no es podran habilitar gaires equipaments extres perquè no en tenim. Serà un curs difícil, però no ens podem permetre no creure en l’educació. Tenim milers de nens i nenes per tirar endavant, i un munt de profes i famílies entossudides a mantenir alt el llistó de les seves expectatives. I mares com la Marcela i la Wassima, mares migrants al capdavant d’ampes que no es rendeixen davant el sistema dement de competències i incompetències polítiques. M’expliquen que no ens obren la biblioteca del barri per falta de personal i té 70.000 visites anuals. Pregunten on faran els deures, i els treballs en grup, els nens i nenes que no tenen habitació, ni taula, ni wifi ni ordinador. ¿Alguna idea?
