L'era del canvi

Ningú negarà que estem en una època de canvi constant. Tot es mou i evoluciona molt ràpid. La gent vol les coses per ara mateix, però no està preparada per canviar la seva ment o el seu interior d’una forma tan ràpida. Nous moviments feministes s’estan alçant i algunes sabem bé el que costa canviar algunes construccions socials. Masclisme i homofòbia injectada en vena, tan interioritzada que costa de treure.

Sense anar més lluny, l’altre dia, Pablo Motos en el seu programa ‘El hormiguero’ li va preguntar a una nena de 9 anys si tenia nòvio i si li agradava algun actor com Antonio Banderas. La nena va dir que li agradava més Blanca Suárez i el presentador va reaccionar preguntant-li: «Però com a actriu, ¿no?». Pel que sembla, a Pablo li sembla més lògic que a una nena de 9 anys li agradi un actor de 60 anys abans que una dona. Increïble, ¿no? Pablo Motos no té 80 anys, hauria de tenir la ment més oberta. Treballa a la televisió, està connectat amb l’actualitat i se suposa que està informat. ¿Com pot sortir això de la seva boca? No té excusa, la veritat. 

Però el món avança lentament. Lent, però avança. I la prova d’això és que #PabloMotos va ser ‘trending topic’ a Twitter i va rebre un munt de crítiques. Potser aquest tipus de canvis són lents perquè els radicals són més difícils d’assimilar i provoquen més rebuig i ansietat. Una cosa tan tonta com un canvi de pis pot portar-te a una depressió si no ho fas de forma adequada.

De la nit al dia

Un dels canvis que provoquen més debat són les obres a les ciutats. I és lògic. Si estimem la nostra ciutat perquè és com casa nostra, no ens agrada que ens la canviïn de la nit al dia i sense consultar. Però això és així i cal adaptar-se. Barcelona, la meva ciutat, s’ha convertit en un Monopoly de colors ple de carrils bici i obstacles diversos. A mi personalment m’encanta, però entenc que hi hagi persones a qui xoqui el canvi.

Més canvis. Avui un veí em comentava la polèmica dels senyals de trànsit. La Fiscalia General de l’Estat considera masclistes alguns senyals en què les dones sempre apareixen en una situació de dependència i subordinació. La nena sempre va darrere i la dona també. Ja sigui per anar a l’escola o a una ruta senderista. Després les persones que condueixen cotxes o tractors sempre són homes. A alguns no els sembla important. Que pràcticament tots els senyals de trànsit siguin protagonitzats per homes i que quan aparegui la dona aquesta sempre se situï en segon pla o portant un carro de nadó o de la compra no els sembla rellevant. Creuen que és un canvi dels que poden esperar. Em sembla un horror i crec que això cal arreglar-ho ja. «Costen molts diners», em deia el Ferran, el veí. És clar. I més car ens costarà si no ho canviem ràpid, li deia jo. El preu que pagarem serà més mental que econòmic, però serà caríssim. Ja toca oblidar aquests senyals. Ha passat prou temps. La societat està preparada per veure un home portant un cotxet de nadó.

L’exemple de la pandèmia

La pandèmia de la Covid ens ha ensenyat molt sobre el canvi. ¿Quinze dies tancats a casa? Semblava un bogeria i ens hi vam tirar tres mesos. Després, la mascareta. Ens rèiem dels xinesos i ara gairebé totes la portem sense queixar-nos. Si al final ens adaptem, perquè la majoria de les coses que ens proposen són molt lògiques. Ha sorgit una altra polèmica que ha obert un debat interessantíssim però molt incòmode. A Amazon es van posar a vendre nines sexuals infantils per a pedòfils. Hi ha persones que hi estan d’acord. Consideren que el pedòfil, si practica sexe amb aquesta nina, no es convertirà en pederasta i no violarà nens o nenes. Tampoc hauríem de poder comprar pistoles de joguina o videojocs on matem gent de forma compulsiva. Estic d’acord amb el segon. Les armes de joguina haurien d’estar prohibides. Envien un missatge molt dolent als nens. 

Notícies relacionades

La creu de Sant Andreu

L’error convergent

Però aquest seria un canvi dels lents, dels que cal fer a poc a poc. Amb molta educació i cultura. Que els pares ja vegin sense que ningú els digui res que no està bé comprar una metralleta al seu fill. Però d’aquí que es venguin nines infantils a pedòfils com si fos la seva metadona, això ja em sembla més complicat. Ho haurien d’analitzar bé psicòlegs i sexòlegs. I si així fos, si servís com a teràpia, en cap cas s’hauria de vendre a cap botiga o web.

De fet, Amazon ja ha retirat el producte.  Normalitzar la pedofília o la pederàstia no està bé. Tot evoluciona, tot es mou, tot canvia. Però la pederàstia sempre serà un delicte, una cosa perversa que no podem permetre. Aquí no hi ha canvi que valgui. El sexe amb nens no existeix. Es diu abús infantil. I als nens cal protegir-los. Sempre.