Inici de curs: acompanyar la il·lusió en temps incerts

Aquesta tornada no és com les altres. Aquest curs és incert, la inquietud pel que pugui passar se’ns imposa i en la comunitat educativa, amb les famílies davant, estem preocupats.

Per això aquestes paraules són necessàries. Per això avui, en el tram final del compte enrere per al començament de curs, vull parlar d’un detall que aquest any hem de cuidar d’una manera especial, no sigui que el perdem de vista amb tanta preocupació i tanta incertesa. Es tracta de la il·lusió per recomençar. Famílies, mestres, professorat i Administració estem tan concentrats en les condicions de la tornada, en l’organització pràctica dels espais, dels temps, de les prevencions..., que podria ser que oblidéssim que per als nens i nenes les circumstàncies només són el marc, el terreny de joc. El que es juga és el partit del curs, és la socialització secundària, és la vida fora de casa, és l’ésser igual entre iguals, és l’aprendre d’altres adults i dels companys, és el créixer en societat. És molt comprensible que estiguem preocupats i atrafegats amb les qüestions logístiques, però s’ha de posar l’accent en com d’important és, a casa, viure amb els nens l’emoció del fet per si mateix de començar de nou. Tot el que implica internament per als nens és molt gran, i s’ha de procurar acompanyar-ho bé.

Fer-ho va més enllà de tenir a punt tot el que farà falta i de mentalitzar-los de les circumstàncies. Acompanyar bé l’inici d’escola vol dir viure amb ells l’expectativa i la rellevància del moment i de tot el que vindrà a continuació.

Recolzament emocional

Els nens i nenes fa exactament sis mesos que no fan vida al centre educatiu. És un temps molt llarg. Com més petits són, és clar, representa relativament més temps, però fins i tot per als més grans mig any és una barbaritat, el temps més llarg que han estat mai sense escola. Implica una pèrdua de contacte notable en dos aspectes: les rutines docents i les relacions personals. ¿Com podem fer un bon recolzament emocional de la tornada a l’escola? Des de la la família, és el moment de transmetre il·lusió, de posar èmfasi en la importància d’anar a l’escola, d’aprendre, d’aprofitar el temps que siguin allà, de donar valor al que aprenen, a la relació que s’estableix amb els mestres, amb els amics. Donar valor és fonamental, i transmetre il·lusió també, i està en mans dels pares i mares.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ara potser estem més concentrats en les preocupacions que en les il·lusions. Pensem si hi haurà rebrots, si caldrà tornar a casa i com ens ho farem... i és del tot normal, però el canvi de primer ordre que representa per als nostres fills començar el curs requereix que tinguem en compte l’essencial. Hem de viure junts les ganes, l’obertura de l’ànima que representa traspassar el llindar de la segona casa, que és l’escola. Hem de dir als nens i nenes: «Quina sort que tens de tornar a l’escola, ja m’agradaria a mi», i també: «D’aquí a pocs mesos sabràs molt més que ara, seràs més interessant i podràs fer més coses». En general parlem poc del valor en si mateix d’aprendre, de saber-ne més. Farem bé de remarcar aquest valor perquè els nens i els joves tinguin clar i disfrutin del sentit d’estudiar. Si ho aconseguim, serà més fàcil que estiguin disposats a fer l’esforç que de vegades comporta.

Podria ser que més endavant s’hagués de mantenir des de casa el vincle amb l’escola, i els pares s’haurien de dotar d’idees i recursos per organitzar el temps i donar un cop de mà en els aprenentatges. Ara, no obstant, encendre les ganes d’aprendre i acompanyar la il·lusió dels fills en temps incerts és, aquesta vegada més que mai, la missió de les famílies al començar el curs.