La tornada a l'activitat
Nou curs, nous reptes
A Itàlia hi ha desgravacions per compensar per les mesures anti covid als centres de feina
Después de unas primeras semanas en las que se vivieron escenas de caos en los supermercados, las empresas líderes de alimentación establecieron protocolos estrictos de seguridad tanto para sus trabajadores como para los clientes. Los departamentos de comunicación de dichas empresas se esforzaron en borrar las imágenes de descontrol que se habían visto. Mientras una quiosquera se intentaba proteger del posible contagio del virus con un simple plástico, la empresa Mercadona instaló, en tiempo récord, mamparas de metacrilato en las cajas de todos sus supermercados, como este de Valencia, en esta foto tomada el 24 de marzo. La lucha ante la pandemia era desigual /
Aquesta mateixa setmana comença a Catalunya el curs escolar més incert i discutit de la història. Després de setmanes de rebrots, són molts els que alerten sobre les conseqüències d’aquesta mesura, mentre d’altres la considerem imprescindible per a una certa tornada a la ‘normalitat’, o la ‘nova normalitat’. No obstant, pares i mares continuen avui sense saber quin tipus de baixa se’ls aplicarà en cas que els seus fills hagin de fer quarentena, mentre a Itàlia les famílies compten des de l’abril amb un ‘xec cangur’ de 600 euros/mes per afrontar aquesta contingència.
Sens dubte, moltes de les decisions durant aquesta situació excepcional han arribat tard i s’han revelat insuficients. A més de la baixa parental esmentada, no queda clara encara la pròrroga dels tan necessaris ertos, a només 15 dies del seu venciment. És difícil que els nostres empresaris puguin planificar quan el seu marc jurídic es manté en la més absoluta incertesa.
Un altre trist exemple són les mesures fiscals. La Hisenda espanyola no s’ha mostrat especialment generosa aquests mesos i amb prou feines s’han permès modestes moratòries i ajornaments, l’efecte dels quals ha quedat a més desvirtuat per la compensació de tributs. Mentrestant, les nostres pimes han realitzat ingents esforços econòmics per adaptar-se a la nova normalitat, com proves massives a empleats, milions de mascaretes, gels, mampares, etc.
A Itàlia, aquestes inversions es beneficien de generoses desgravacions fiscals de fins a 60.000 euros per centre de feina. Igualment, allà els llogaters que acorden rebaixar lloguers per afavorir famílies, pimes i autònoms obtenen avantatges fiscals especials. Sens dubte, aquesta és una mesura més efectiva que les disposicions del RDL 15/2020 i menys intervencionista que la radical congelació dels lloguers en l’última llei aprovada a Catalunya.
El nou curs exigeix mesures més valentes i generoses per part de les administracions, tant en el pla fiscal i econòmic, com sanitari. Amb les vacunes massives en un horitzó d’un any, hem d’apostar per les noves proves ràpides de Covid-19, que permetrien la supervivència de sectors econòmics devastats, com l’hostaleria, l’oci nocturn, la cultura o l’esport de masses.
Més enllà de les ideologies, els personalismes i les tàctiques electorals, continua faltant a Espanya una estratègia comuna per afrontar una crisi que enfonsarà el nostre PIB en una proporció només vista durant la guerra civil. Són necessàries més i millors mesures contra els efectes de la Covid-19 i els nous recursos de la UE ho poden permetre.
Notícies relacionadesEl Govern espanyol hauria de desatendre els ‘cants de Sirena’ d’una banca només interessada en endeutar encara més les pimes, així com d’un IBEX-35 àvid de recursos per sustentar les seves cotitzacions borsàries. Els nous fons europeus s’haurien d’orientar de forma prioritària cap a les pimes, que són l’espina dorsal de la nostra economia, garantia d’equilibri territorial i autèntic ascensor social del país.
Secretari General de PIMEC.
