L'educació, prioritat de país

Amb l’inici del curs 2020-21 recuperem la presencialitat educativa que es va interrompre fa sis mesos per la pandèmia. En aquest temps, la societat catalana ha pres plena consciència de dos fets especialment rellevants. El primer, la important tasca en equitat que fa l’escola i com s’agreuja la desigualtat quan no hi és. El segon, les limitacions i debilitats del nostre sistema educatiu després d’anys de retallades de governs de la dreta nacionalista.

Sens dubte, els dos són motius per mobilitzar-nos com a societat i per reivindicar l’educació com a prioritat de país. Ho és per al PSC  i així serà quan tornem a governar,  invertint en polítiques de coneixement i aprenentatge amb efectes multiplicadors en l’economia, la indústria, el benestar i la cultura. L’aposta per l’educació és l’autèntica bandera de ciutadania en què tots els catalans i catalanes, des del pluralisme, ens hem de reconèixer.

No es poden estalviar recursos dedicats al motor que ha de ser el centre de la reconstrucció social de l’etapa postcovid. Ara, per començar, hem d’oferir la màxima seguretat i les millors condicions sanitàries, docents i materials en els 5.167 centres educatius de tot Catalunya, que són el veritable pulmó renovador del país i on es decideix el nostre futur. Retallar en educació i salut, ja ho hem vist, surt molt car.

L’actuació del Govern

Aquest curs serà excepcional. El que no ha sigut excepcional, desgraciadament, és l’actuació del Govern de la Generalitat per garantir les millors condicions per iniciar el curs, anant a remolc dels municipis, dificultant la tasca dels equips directius i generant confusió i desconfiança en la comunitat educativa. Ha faltat iniciativa, planificació, diàleg i interlocució en un moment especialment sensible i d’emergència com el que estem vivint. Actuar de manera unilateral i improvisada mai és aconsellable i els costos els acabem pagant tots. 

Els i les socialistes continuarem cooperant i alhora controlant l’acció de govern perquè es compleixin els anuncis que s’han fet i s’escoltin altres propostes que cal tenir presents. Encara ara, a les portes d’iniciar-se el curs, un 30% dels centres no compleixen les ràtios d’un màxim de 20 alumnes per aula. Els municipis han ofert espais sense rebre resposta, no tindran cap recolzament per incrementar els serveis de neteja i desinfecció, i molts dels 125.000 docents desconeixen quan arribaran els reforços que s’han promès. Temes com la reducció de ràtios, la contractació de professorat, les dotacions digitals, les beques-menjador, l’equitat, la innovació i el reforç de l’escola pública són, més que mai, centrals a l’agenda socialista. 

Justament per enfortir el nostre sistema educatiu i universitari, el Govern de Pedro Sánchez ha transferit a Catalunya 448 milions addicionals: 67 milions per a universitats, 270 milions per a la resta del sistema i 110 milions d’augment per beques, equitat digital i formació professional. Mentrestant, no sabem quin és el volum de fons propis que ha destinat el Govern de la Generalitat per fer front a aquesta situació d’emergència. Els i les socialistes, en canvi, ens sentim fermament compromesos amb l’educació, per avançar en l’objectiu d’arribar a un 5% del PIB d’inversió en educació l’any 2025. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta setmana recuperem una normalitat educativa no exempta de riscos, i així serà mentre no s’universalitzi una vacuna eficaç. Mentrestant, les precaucions i un comportament responsable són la millor vacuna, així com la confiança en la professionalitat de docents, metges i personal sanitari i de serveis socials que tenen tot el nostre reconeixement per la seva tasca essencial. Són els pilars de la societat del benestar a la que els progressistes ens hem compromès.

Fem-ho junts. La tasca que tenim per davant és considerable però també il·lusionant. Invertir per universalitzar l’escola bressol gratuïta, baixar les ràtios, erradicar la segregació escolar, reduir l’abandonament escolar prematur, desplegar currículums competencials i més coherents, invertir en digitalització, reforçar les competències lingüístiques, impulsar l’escola inclusiva i les STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques), renovar la formació docent, apostar per la formació professional 4.0, acreditar les competències dels adults sense titulació, promoure ciutats educadores, crear un sistema propi de beques i enfortir el sistema d’universitats, ciència i investigació. És l’hora de l’educació i de polítiques predistributives que enforteixin la igualtat d’oportunitats com mai abans a Catalunya. És una prioritat de país que no pot esperar més. Ja hem perdut prou temps.