El sector editorial

La Setmana: un oasi de normalitat

Lluny del resistencialisme militant de l'edició en català dels anys 80, La Setmana ha fet normal el que seria normal en un país normal

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp54843602 icult200909154857

zentauroepp54843602 icult200909154857 / JOAN MATEU PARRA

Diumenge al vespre va tancar la 38a Setmana del Llibre, en una edició del tot excepcional, com tantes altres coses que estan passant aquest 2020. El primer èxit és, doncs, que s’hagi pogut celebrar, en la situació de pandèmia i unes condicions especials quant a l’espai i les mesures de seguretat.

La Setmana del Llibre en Català sempre ha marcat la represa del curs. La presentació de novetats literàries, l’obertura d’un espai al carrer per a que les editorials que publiquen en català exhibissin tot el seu fons i mostressin la vitalitat i diversitat de les revistes era una motivació postvacacional estimulant. En aquesta represa d’enguany crec que el verb més repetit ha estat el de ‘retrobar-se’, i així s’ha pogut sentir en els somriures darrere les mascaretes i les converses entre editors i lectors. Les xifres de visitants i vendes confirmen aquesta impressió. Lluny del resistencialisme militant de l’edició en català dels anys 80, La Setmana ha fet normal el que seria normal en un país normal.

Notícies relacionades

Un cop superada aquesta fita, ens toca seguir reflexionant per avançar plegats en el model de col·laboració dins del sector i d’una presència activa en la societat. Resultats econòmics a part, tens la sensació que qui marca el pas de la vitalitat del sector no són necessàriament els més forts, sinó els més actius, i això fa els debats enriquidors i obliga a l’acció transversal. Ara la normalitat de La Setmana és que els editors petits ja no siguin tan petits i sobretot que no se’ls tracti amb la condescendència de fa uns anys.

Si volem fer La Setmana més gran o abordar seriosament la qüestió dels índexs de lectura del nostre país, cal que a l’entusiasme i la feina que hi posem els editors s’hi afegeixin polítiques culturals decidides, i convenientment dotades de temps i diners per executar-les. Una reclamació que comparteix tot el sector de la cultura i que fa de bon recordar en la nova etapa al Departament de Cultura i per a la confecció dels Pressupostos Generals del 2021.