IDEES
Un brindis per Katherine Ryan
Tot i que no hi hagi prou alcohol en aquest món per al mal trago que és la vida, ens esperen coses com la sèrie La marquesa per celebrar que els filtres socials són destructibles
the-duchess-s1-katherine-ryan-1597621243-web-1597682915
La gent parla poc dels filtres socials. Aquesta preciosista i tremenda eina de gestió emocional que et permet connectar amb els altres segons els paràmetres establerts per qui sabrà; aquest coneixement suposadament intrínsec en l’ésser humà que ens ajuda a encaixar en el puzle d’una societat que, de tan complexa, a vegades sembla impossible. Però els filtres no venen de fàbrica. No són part de la programació bàsica de l’ésser humà. No són transferibles i, tot i que poden servir per lubrificar les relacions humanes, per a algunes persones són muntanyes escarpades impossibles de conquerir, un enigma indesxifrable que eleva la complexitat de la interacció social fins al punt de preferir quedar-te a casa, que, si ens posem a pensar-ho, ja tenim prou amics.
Els filtres, com tot a la vida, no són iguals per a tothom. Hi ha qui es pot permetre pràcticament qualsevol cosa, i hi ha qui participa en el joc de la vida a un nivell superexpert, en constant situació de perill i desconcert, traduint la seva frustració en un crispat somriure, empassant-se les paraules que necessita dir, pensant que, amb sort, ja les dirà algun dia. L’ús actiu dels filtres podria considerar-se com un maquillatge social, petits tocs que et permeten encaixar millor en un món hostil que no vol veure què hi ha darrere la pretensió de normalitat.
Les dones, per posar un exemple, sabem bé com funciona el joc dels filtres. Aprenem a reciclar la nostra realitat, consumint-la a glopets de ràbia, procurant no ennuegar-nos amb les ganes de colpejar la taula (qualsevol, la que estigui més a prop) i cridar que tot és una merda. Però a vegades cal agafar un micròfon, marcar-se un especial a Netflix i llençar a les escombraries tots els filtres que la societat espera de nosaltres. Que, tot i que per a molts no hi hagi prou alcohol en aquest món per al mal trago que és la vida, ens esperen coses com el monòleg de Katherine Ryan ‘Glitter room’, o la seva nova sèrie La marquesa, per celebrar que els filtres són destructibles i que passi el que passi una copa de vi al dia, dona alegria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
