ANÀLISI
Milles per a l'ELA
zentauroepp54975411 deportes unzue ela200917195501
Quan Daniel Rossinés va saber que el seu amic Jano patia ELA, es va gravar a foc una frase que va complir fins al final. «Que viure tingui sentit, que tingui sentit viure». Per això es va entestar fa ara 5 anys en ajudar Jano a submergir-se a la mar, amb gran dificultat per l’estat avançat de la malaltia, perquè realitzés la seva particular «marató de Cadaqués» a l’aigua.
Jano va morir poc més d’un any després, el novembre de 2016, però les ganes de visibilitzar la malaltia que tenen entorn de 4000 persones a Espanya continuen intactes a Daniel.
Ho va percebre ràpid Juan Carlos Unzué, qui, impactat per l’exemple de Jano Galán, va cridar Dani per oferir-li ajuda en el seu últim repte.
L’exporter del Barça va anunciar el juny passat que pateix ELA. Des d’aleshores dedica la seva vida i els seus esforços a ajudar altres «companys». El seu somriure continua intacte i assegura que està encara amb més ànim que el dia de la seva exemplar roda de premsa. Conta que, en la seva tasca, rep molt més del que dona i que això li fa molt feliç.
Però la seva fermesa també va en augment respecte a les urgents necessitats dels qui pateixen ELA i no tenen possibilitats econòmiques per afrontar una despesa mitjana anual de 40000 euros per pacient en cures imprescindibles.
Des d’aquest dijous, Rossinés nada Catalunya de nord a sud en el seu repte Upsidedownchallenge, des de Portbou fins a les Cases d’Alcanar. Unes 10 milles diàries que en la primera jornada, amb Unzué de testimoni, li han portat fins a Cap de Creus acompanyat de Xavi García i els germans Marc i Miquel Cucala. Li agradaria nedar sempre acompanyat, com pretén per als pacients de l’esclerosi lateral amiotròfica.
Notícies relacionadesCada vegada són més els esportistes que se sumen a visibilitzar la causa d’aquesta cruel malaltia. El seleccionador espanyol Luis Enrique Martínez, amic personal de Juan Carlos, va anunciar aquesta setmana que s’afegia a la Terra Estella Epic Bike Marathon, una carrera virtual sota el paraigua de la Fundació Luzón.
Cada gest suma, però més enllà de la bona voluntat dels qui neden com Dani o dels qui corren o ajuden econòmicament de manera altruista i generosa, és necessari protegir els qui tenen una de les malalties més cruels per a ells i les seves famílies. Perquè els dies comptin, sense comptar els dies. Aquest és el gran repte.