Des de Sant Antoni

Postals de realitat

Al barri hi ha molta gent desesperada i la cua de persones del menjador social de Paral·lel s'allarga diàriament

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp54744290 bcn200902171229

zentauroepp54744290 bcn200902171229 / JORDI COTRINA

Al setembre sempre rebem alguna postal que envien els amics nostàlgics.  Però aquest estiu la gent no ha sortit del país, així que les postals no han arribat. Aquest estiu el que hem tingut al barri han sigut postals de realitat.  Us explico la que més m’ha impactat. Va ser la tarda del 2 setembre. Els meus dos fills i jo caminàvem per Sant Antoni encara en xoc de tant cotxe, tanta brutícia i tanta policia, després de passar-nos uns dies en un poble tranquil, aliens al Covid i a la misèria que ha deixat al seu pas.

Aquella mateixa tarda, al Mercat de Sant Antoni hi havia quatre furgonetes de Mossos. No em vaig atrevir a preguntar què passava, perquè eren molts i sota les mascaretes s’endevinaven cares de pocs amics. Així que vaig continuar, quedant-me amb la intriga.

Notícies relacionades

Arribem a casa, i al portal del costat hi havia quatre agents dels Mossos d’Esquadra. I allà ja em vaig picar i m’hi vaig acostar a preguntar: «¿Saben què ha passat al Mercat de Sant Antoni?». La resposta va ser un «no» sec i esquerp. Però jo ja m’havia llançat, i volia saber per què hi havia tanta policia per tot el barri. «¿I aquí? ¿Què està passant?». «Res», va contestar l’agent simpàtic.  «Mira, mama, tenen pistoles d’aigua», va exclamar el meu fill sense apartar la vista dels policies. I vaig sentir cert alleujament al comprovar que el fill major encara conserva la seva innocència i el seu candor. I ens en vam anar a casa sense respostes.

L’endemà, en aquest mateix diari, vaig descobrir el que passava al portal del costat: ‘Els Mossos van utilitzar una pistola elèctrica en una ocupació a Barcelona’. Un home de 52 anys havia ocupat un pis i va amenaçar de suïcidar-se si l’obligaven a anar-se’n. Així que els mossos el van treure a força de pistola elèctrica. No vaig esbrinar què va passar aquella tarda al Mercat de Sant Antoni, només sé que al barri hi ha molta gent desesperada i que la cua de persones del menjador social de Paral·lel s’allarga diàriament. Mentrestant, al carrer del Parlament, els bars continuen a vessar d’hípsters prenent vermut.