Assetjament, fàtua i misogínia

Dennis Radder, més conegut com a BTK, va assassinar deu persones. Dues d’elles, nenes de 9 i 10 anys. Va cometre els seus crims vestit de dona. 

Donna Perry va assassinar tres dones. En realitat, es diu Doug. 

Beate Schmidt va assassinar cinc dones i un nen. Va néixer com a Wolfgang. 

No puc fer-los la llista de tots els assassins en sèrie que actuaven vestits de dones o s’autoidentificaven com a tals. És una llista immensa, i jo només tinc 3.200 caràcters.

Joaquín Ferrándiz va violar María José amb extrema violència. El 1995, va ser posat en llibertat condicional després d’una campanya dels seus amics i familiars que van reclamar la seva innocència. Aquesta campanya va suposar, per descomptat, una altra campanya paral·lela d’assetjament contra María José, que rebia cartes de la mare de Joaquín acusant-la de «nena mentidera, cruel i despietada».

Aquesta última setmana va córrer el rumor que JK Rowling havia escrit un llibre en què hi havia un assassí transsexual. Els internautes van reaccionar davant un rumor com un sol home (el gos de Pavlov hauria tingut més criteri) i l’hashtag #RIPJKRowling va ser trending topic durant dos dies.

Per fi ha sortit a la llum l’article del crític de ‘The Spectator’. On explica que en una novel·la de 900 pàgines no s’esmenta ni una sola vegada la paraula transsexual o transgènere. Que només es narra que l’assassí adopta el que en criminologia es coneix com a «acte de precaució»:  la conducta realitzada per un delinqüent abans o després d’un delicte que pretén confondre o equivocar una investigació. En aquest cas, que en una ocasió l’assassí fuig camuflat amb una perruca i un abric de dona. Amb la seva roba d’home sota, per si no quedés clar. 

Però, ¿per què espatllar una bona campanya d’assetjament amb la veritat?

Twitter ja estava saturat d’amenaces a l’escriptora. Amenaces de mort, de violació. De boicot. Vídeos on es cremen els seus llibres (Fahrenheit 451 revisited). I molts, molts missatges dirigits a ella amb el ja famós lema ‘Suck my girl dick’ (llepa’m la meva polla de noia) adornats amb fotos de membres drets.

Si algun dia vull escriure una novel·la sobre l’assassí de Castelló (que va matar cinc dones, en va agredir unes altres dues, i en va violar una vuitena, però va sortir en llibertat el 2003) no podré explicar res sobre les fotos, o sobre que fantasiejava que vestir-se de dona, o matar dones, li permetria simbòlicament, deslliurar-se del jou de la seva opressiva mare. No podré ser lliure, i, si més no, no podré ser fidedigna.

A l’entorn de la meva filla, una noia va narrar que s’havia quedat adormida en una festa i que s’havia despertat amb el noi popular de la classe panteixant a sobre. El següent va ser un assetjament ben organitzat: Amenaces, ‘fotopenes’, insults, mentides campanya de desprestigi. 

La mateixa campanya d’assetjament i desprestigi que va patir María José el 1995. Però amplificada per mitjans tecnològics, com ha succeït a Rowling el 2019.

A Espanya un 42% dels usuaris de Twitter són menors de 18 anys.  Els adolescents repeteixen el que veuen.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Estem entrenant-los en l’assetjament. I legitimant-lo.