'Cobra Kai': retorn al passat

Fa temps que sabem que la creativitat està de baixa al món de l’art. Molts ‘remakes’ i poca novetat. Seqüeles, preqüeles i distòpies diverses. Aquest cap de setmana he anat al cine a veure la nova pel·lícula de Christopher Nolan: ‘Tenet’. A part de recordar que és més segur anar al cine o al teatre que agafar un AVE, us diré que tot i que adoro el director d’‘Interstellar’ o ‘Batman’, la seva nova pel·lícula és increïble però no m’explica res nou. Sembla que només sabem mirar al futur o al passat. ¿Serà perquè el present és tan estrany que no mola fer-ne res?

A mi sempre m’han agradat les pel·lis ‘retro’ i els programes d’abans. Però quant a èpoques i art es refereix, estarem tots d’acord que la dècada dels 80 ens va regalar els anys més divertits, valents, creatius i surrealistes de la nostra història recent. ‘La bola de cristal’ que parlava de política als nens, ‘El coche fantástico’, ‘Rocky’, ‘Terminator’, ‘La història interminable’, ‘Retorn al futur’ o... ¡‘Karate kid’! Ens quedarem en ‘Karate kid’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Netflix ens ha regalat una sèrie que es va estrenar a YouTube primer, que no té desperdici. Es diu ‘Cobra Kai’ i compta amb els personatges del ‘Karate kid’ original, protagonitzats pels mateixos actors més de trenta anys més tard. Una meravellosa seqüela. Univers dels vuitanta i uns personatges que, com molts de nosaltres, no aconsegueixen desfer-se del passat. Ralph Macchio (el bo) s’ho mira amb nostàlgia i William Zapka (el ros dolent) es nega a adaptar-se en aquest món de noves tecnologies que ja no són tan noves. Per no tenir, no té ni internet. Crea de nou, el ‘dojo’ de karate ‘Cobra Kai’ i tornen els 80, tan políticament incorrectes.

¡Quina nostàlgia! Van ser bons temps els del Naranjito. Temps més moderns i amb més llibertat de la que tenim ara. La televisió estava per inventar i tot estava permès. Per no parlar de l’estètica. Cabells arrissats, muscleres i molta laca. No teníem internet però teníem un món ple de llum i de color. I si algú ha de salvar el món, que sigui Sarah Connor, l’heroïna de ‘Terminator’.