Fre al populisme a Itàlia

Sumats, els resultats del referèndum i de les eleccions regionals celebrades a Itàlia el cap de setmana passat, constitueixen un fre al populisme que ha assolat el país en els últims anys i un suport a la política moderada i europeista del primer ministre, Giuseppe Conte. El pioner d’aquesta onada populista –tot i que integrat al Govern de Conte–, el Moviment Cinc Estrelles (M5S), promotor de la dràstica reducció del nombre de diputats i senadors proposada, ha celebrat legítimament la victòria del ‘sí’ en el referèndum. No obstant, si es té en compte que les principals formacions polítiques van optar per donar suport a aquesta proposta, que comptava amb un ampli consens social, i que el ‘no’ ha obtingut el 36%, el triomf del M5S s’ha de relativitzar. Un de cada tres italians ha considerat que els mals de la política italiana són de fons i requereixen reformes que van molt més enllà de la retallada del nombre de representants a les dues cambres.

Els resultats discrets obtinguts per la Lliga de Mateo Salvini, l’altre gran impulsor del laboratori populista italià, i els bons resultats collits pel socialdemòcrata Partit Demòcrata (PD), que arriba en primer lloc a gairebé totes les regions i conserva la Toscana, van en la mateixa direcció. La d’un vot assenyat que ha resistit els embats de la pandèmia i que mira cap a Europa, d’on han d’arribar els fons per a la recuperació. Dins mateix de la Lliga, la victòria del moderat Luca Zaia al Vèneto constitueix una advertència a les excentricitats de l’ultradretà Salvini i una possible amenaça per al seu lideratge. No és estrany que les institucions de la Unió Europea hagin sigut les primeres a llegir aquests resultats amb alleujament.

És aviat encara per dilucidar les conseqüències que aquestes eleccions poden tenir en la política nacional italiana, sempre tan volàtil. De moment, Conte en surt enfortit després d’una campanya on els dos components del Govern, el PD i el M5S, s’han presentat per separat i amb agres confrontacions locals. El reforçament del PD i els magres resultats obtinguts en les regionals pel M5S el deixen en millors condicions per reforçar el seu paper. Tant en el pla intern com en l’europeu, on Itàlia pot recuperar protagonisme. A Brussel·les, Conte podrà presumir que la crisi de la Covid-19 no necessàriament ha de donar curs a la demagògia i al populisme i es pot atallar amb els valors propis de la cultura política europea.