Què dius

Abans, l’estat d’alarma estava malament per a alguns, els mateixos que ara retreuen al Govern central la seva nul·la implicació en la lluita contra el coronavirus. Abans era necessari el comandament únic per a d’altres; els mateixos que ara abandonen a la seva sort les comunitats autònomes. Abans calia evitar les aglomeracions en interiors i ara es tanquen parcs públics i no es prenen mesures per alleugerir l’hora punta en el transport públic.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fa temps ens van dir que havíem derrotat el virus, que podíem fer turisme nacional i animar la moguda. Ara se’ns recomana quedar-nos a casa. Se’ns recomana, quan ja hem vist que amb això no sempre n’hi ha prou. Ningú vol assumir el cost polític i econòmic de les decisions dràstiques. Els ciutadans ja no tenim clares les decisions que es prenen per criteris sanitaris i quines responen a la necessitat d’evitar un desastre electoral.

Abans els polítics parlaven, però poc. Ara, de ple en la segona onada, Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso s’han posat d’acord a intentar posar-se d’acord i coordinar els plans d’actuació. Sí, més val tard que mai, però per a molta gent ja sempre serà mai. Fa quatre dies se’ns va dir que n’hi havia prou amb confinar algunes zones de Madrid. Avui la mateixa persona ens diu que no té sentit confinar uns llocs sí i d’altres no. No sé els altres, però jo estic desitjant poder confiar en els que dirigeixen les nostres vides. M’encantaria escoltar missatges senzills i inequívocs sobre d’on venim, on som i on anem. També missatges valents, sempre regits per la situació sanitària del país. I fins i tot una mica d’autocrítica per poder empatitzar amb aquells que han de prendre decisions tan difícils. En canvi, el que tenim són dirigents aparentment superats i superbs que van fent voltes i que no es parlen entre ells. Molt malament.