Diguem que parlo (altre cop) de Madrid

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Però és que més enllà de l’acudit, la presidenta de «l’Espanya dins Espanya» ha recorregut un camí que va des del seu sospitós inquilinat en un apartament de luxe, fins a la clamorosa falta de recursos per combatre la pandèmia; passant per insolències contínues al Govern, fins a arribar a la insubmissió contra la Moncloa i la ciència. Sigui com sigui, Ayuso exigeix un tracte preferencial per a Madrid, al·legant que es tracta d’un territori especial, capital del quilòmetre zero, un país dins un país (¡ai, si això ho diu algú des de Catalunya o Euskadi!).

I té raó: Madrid és el gran fet diferencial: fa dues dècades que aspira talent i inversions dins i fora d’Espanya fins a acumular gairebé el 20% del PIB. Pel seu dinamisme, sí; però també per l’‘efecte capitalitat’, que inclou un tracte favorable de les administracions, i el dúmping fiscal amb altres comunitats. Algunes, com València, han aixecat la bandera de la queixa; no amb el pedestre «Espanya ens roba», però sí amb preguntes: ¿per què tot el que és important ha de passar per Madrid? Si a això hi afegim la por al factor «bomba vírica», com ho van definir des de Castella-la Manxa i l’esperpent d’aquests últims dies, a veure si resulta que canviarà el rànquing dels més antipàtics d’Espanya. Torra/Catalunya van al capdavant, però Ayuso/Madrid amenacen el seu tron. Viure per veure.