Tríptic memorable

Cada any es publiquen novel·les bones i dolentes, novel·les que han guanyat premis i novel·les que s’han fet lentament, amb la persistència de qui mira d'ajuntar tots els fils perquè tinguin sentit. Novel·les per passar l’estona i novel·les que fan pensar, que reflecteixen un món, que el distorsionen o ens acosten. O novel·les intranscendents que no saps per què s’han editat. I, després, més enllà, molt més enllà, hi ha obres que seran perdurables, farcides d’un imaginari, que mai oblidarem, monuments que seran, com deia Horaci, més duradors que el bronze.

És el cas de ‘La mar rodona’, de Sebastià Perelló, editada per Club Editor. Un tríptic, un retaule d’una Mallorca que és el món sencer, observada per algú que, com fa Carner a ‘La peixera i el dubte’, es pregunta si és la mirada la que fa que la mar sigui rodona. És a dir, si som nosaltres, mirant, els que convertim l’univers en una peixera que conté traus i ferides obertes. El tríptic de Perelló, escrit amb una contundència esfereïdora, amb una tenaç lluita amb (¡i no contra!) la llengua, és una peça memorable. Poques se n’escriuran, com aquesta. I cada nou lector que tingui serà un clam a favor de la literatura.