Luis Suárez, un gol a mitges

Luis Suárez havia marcat dos gols i havia donat una assistència en 20 minuts. El galimaties dels atlètics arribava fins a Barcelona. No s’ho explicaven. ¿Com l’havia pogut deixar escapar el Barça? ¿Què dirien ara del davanter? Perquè, pel que sembla, el Barça tenia un golejador i no se n’havia adonat. No comprenien com no hi podia haver manifestacions als carrers per la sortida de l’uruguaià. Caldrà acostumar-se a aquests dubtes, perquè difícilment Ansu Fati podrà contrarestar aquell soroll a cada gol de l’uruguaià.

Però la decisió del club s’entén des d’una mirada global, amb perspectiva. Perquè el Suárez actual és molt, però és menys que el que va arribar en plenitud. Perquè ha continuat marcant molts gols, però no han sigut suficients en les últimes temporades per fer brillar el Barça en les nits complicades. Perquè les seves tardes excel·lents –com la que va tenir davant el Granada– es van combinar amb d’altres de frustració, en les quals el davanter continuava barallant-se amb tots els rivals, però amb menys èxit.

La seva presència condicionava el joc tant com la de Messi, però amb pitjor recompensa. L’equip demandava una regeneració, segurament més gran de la que s’ha fet. El Barça –ancorat en el 2015– necessitava créixer, canviar de direcció i aire fresc. Noves dinàmiques, dins i fora del vestidor.

Un favor a Luis

El Barça va prendre una decisió traumàtica, però creu en el pas que ha fet i probablement hagi fet, involuntàriament, un favor a Suárez: el canvi d’escenari dona a un guerrer nous motius per lluitar. Perquè el davanter surt de la seva zona de confort, té el repte de convèncer Simeone i enamorar la seva nova afició. Renova la seva ambició i la seva ànsia per reivindicar-se serà gasolina per fer un gran any.

La sortida de Suárez és mig gol, perquè el club va fallar l’altre mig. Un error producte de la improvisació i la desesperació d’una directiva superada. Malgrat que Bartomeu va assegurar després de la derrota a Lisboa que les decisions ja estaven preses, els fets han demostrat que no estaven ni tan sols treballades.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

El club hauria d’haver-se assegut amb ell fa mesos i buscar una solució que convingués a les dues parts. La seva edat i la seva alta fitxa no haurien permès ingressar traspàs, però s’haurien pogut estalviar la part del sou que encara li paguen.

Des del moment que, fruit de les urgències econòmiques, Koeman li va comunicar que no el volien en la plantilla, el jugador va passar a tenir la paella pel mànec. Les formes simplement van confirmar el nyap. La conseqüència és que l’uruguaià se n’ha anat a reforçar un rival directe a canvi de res. No només això, sinó que la meitat dels gols que faci els pagarà el Barça. I, mentrestant, no hi ha substitut.