Cerimònia de la confusió

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ho vam veure en la primera onada amb la contínua revisió del sistema de recompte de morts, fins que va arribar un punt en què no sabíem si eren molts o moltíssims i tampoc si la corba baixava de pressa o a poc a poc. Després, les diferents administracions es van culpar unes a les altres de la debacle a les residències d’avis, fins que ja no teníem clar qui era l’autoritat competent. Va arribar l’estiu i Pedro Sánchez ens va dir que havíem derrotat el virus i a fer taula rasa. Així, la segona onada ens va agafar en xancletes, amb el Govern central dient que a partir d’aquell moment, les comunitats autònomes havien d’espavilar-se pel seu compte.

Llavors, va aparèixer en escena Díaz Ayuso i els va acusar d’abandonar a la seva sort els madrilenys. Aquesta guerra encara s’està lliurant. Almenys, jo ja no tinc clar qui ha de vetllar per nosaltres. Des de fa uns dies, estem assistint a un pols polític indigne, vergonyós, de dues administracions que, amb les mateixes dades, proposen solucions molt diferents. Sanitat afirma que «anem tard», però no hi fa res. I la presidenta de Madrid diu, alhora, que les xifres d’hospitalització per coronavirus es «desplomen» a la comunitat. Ens volen confusos, espantats. I, centrant els seus esforços en la batalla de l’opinió pública, tenen difícil salvar la seva reputació i molt més derrotar el virus. En les últimes hores, Díaz Ayuso ha declarat: «Entenc que els ciutadans estiguin perduts, perquè jo també». ¿Està perduda la persona que està decidint sobre la salut de tantes persones? És molt greu. Si ho diu per desgastar el Govern, és una irresponsable per traslladar aquest missatge tan poc tranquil·litzador. I si està perduda de veritat, malgrat que té dades i interlocució amb Sanitat, a casa i que passi el següent.