anàlisi
La UE no pot transigir
Pensar que Johnson pot trobar una sortida a aquest laberint a través d'una claudicació de Brussel·les és tan poc realista que la City multiplica les seves advertències sobre la catàstrofe que s'acosta
zentauroepp55172005 british prime minister boris johnson leaves after delivering200929203048 /
El propòsit dels negociadors de la Unió Europea de no aixecar-se de la taula per molt que el Govern britànic s’obstini a mantenir inalterable la llei de mercat interior no atenua la impressió que la ruptura s’encamina cap a un desenllaç abrupte, sense acord, a partir de l’1 de gener del 2021. Entre els molts motius per entreveure el xoc de trens com a inevitable, dos són especialment rellevants: la decisió europea d’acudir als tribunals si Boris Johnson deixa passar el dia d’avui sense ajustar la llei d’acord als compromisos adquirits –a la pràctica, un tractat internacional– i el desig del ‘premier’ d’arribar a un acord amb la UE que pugui presentar com una victòria personal, com un triomf «increïble, fantàstic i de ressonància mundial», segons ha filtrat un dels seus assessors.
El cert és que tal cosa és improbable que succeeixi i que, al contrari, els costos econòmic i social de la ruptura, agreujats pels efectes així mateix econòmics i socials de la pandèmia, s’imposin com una realitat indefugible. Aixecar un mur al canal de la Mànega és, sens dubte, perjudicial per a les dues vores, però una sola xifra concreta la asimetria del moment: les exportacions als països de la UE equivalen al 45% del total del comerç exterior britànic, mentre les exportacions comunitàries al Regne Unit no superen el 7% del comerç exterior dels Vint-i-set. Amb un acord de lliure comerç, la caiguda de vendes britàniques al continent rondaria el 9%, segons càlculs fets a finals del 2019; sense tal acord, la disminució podria anar més enllà del 14%. No cal dir que a curt i mitjà termini és impossible trobar mercats alternatius i segurs que contrarestin aquestes xifres.
Frontera de les dues Irlandes
Notícies relacionadesPensar que Johnson pot trobar una sortida a aquest laberint a través d’una claudicació de Brussel·les és tan poc realista que la City multiplica les seves advertències sobre la catàstrofe que s’acosta. Perquè amb ser certa la hipoteca financera que s’albira per al futur, ho és encara més el risc que comporta per a la pau, la seguretat i la convivència a Irlanda del Nord una llei que endurirà la frontera entre les dues Irlandes. Si res canvia en la ronda de negociacions iniciada ahir, tot i que no sigui Michel Barnier el primer a aixecar-se de la taula, la possibilitat d’arribar ‘in extremis’ a un pacte de cavallers abans del 31 de desembre serà gairebé una entelèquia, perquè de la mateixa manera que Johnson vol un acord sense costos d’imatge per a ell, la UE no pot transigir en una crisi provocada pels conservadors britànics i gestionada per ells sense majors realisme i prudència.
Una prestigiosa analista del diari progressista ‘The Guardian’ afirma que ni tan sols Johnson sap on vol arribar quan afirma que desitja un acord, tot i que no a qualsevol preu. I potser no ho sap perquè allò que li va ser útil per atresorar una majoria absoluta no ho és ara per sortir raonablement airós d’un camp de mines sembrat per ell sense parar-se a pensar en els costos de futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
