Idees
A plena llum del dia
Una de les conseqüències de l'onada general de dèspotes de la dreta alternativa i la ultradreta és la impunitat amb què parlen i es mostren sense complexos
CLEVELAND, OHIO - SEPTEMBER 29: U.S. President Donald Trump participates in the first presidential debate against Democratic presidential nominee Joe Biden at the Health Education Campus of Case Western Reserve University on September 29, 2020 in Cleveland, Ohio. This is the first of three planned debates between the two candidates in the lead up to the election on November 3. Win McNamee/Getty Images/AFP /
L’altre dia em vaig mirar, en diferit, el debat de les eleccions als Estats Units, entre Donald Trump i Joe Biden. Dir-ne debat és una exageració, perquè no s'hi van discutir gaires opinions ni propostes. L’actitud de Trump, interrompent sempre Biden, era insofrible, i encara li quedava temps per mentir, amenaçar i de passada donar el seu suport tàcit als supremacistes blancs. L’estratègia de Biden va ser ignorar-lo i, per contrast, els pocs arguments que va poder filtrar semblaven molt assenyats. L’endemà, el ‘New York Times’ parlava de caos i d’una situació mai vista en un debat electoral, convertit en una vulgaritat per culpa de les formes grolleres de Trump. ¿Mai vista?, vaig pensar, deu ser als Estats Units. A mi aquell to impertinent em recordava Inés Arrimadas en debats electorals recents, i la manipulació de dades i el posat fatxenda em feien pensar en Cayetana Álvarez de Toledo.
Vull dir amb això que hi ha un estil que s’ha anat perfeccionant en els últims anys, amb poc respecte per les formes de l’oratòria, que es basa en un menyspreu constant dels rivals polítics i juga amb l’amenaça de la repressió i la violència, adaptada a les circumstàncies particulars de cada país. Si veieu a Filmin el documental ‘El gran manipulador’, d’Alison Klayman, sobre les tàctiques de Steve Bannon per dominar l’opinió pública a través de les xarxes socials i escampar el missatge reaccionari, xenòfob i racista, entendreu que Donald Trump era el seu principal experiment, i li va funcionar. Després he vist intervencions de Bolsonaro al Brasil, o de Salvini a Itàlia, que s’inspiren en Trump.
Una de les conseqüències d’aquesta onada general de dèspotes de la dreta alternativa i la ultradreta és la impunitat amb què parlen i es mostren sense complexos, a plena llum de dia, sabent que al darrere hi ha un sistema de control policial i judicial que sovint els protegeix. És, per exemple, el cas de José M. Aznar des de la fundació FAES quan es refereix al ministre Illa com «un català socialista que amenaça de tancar Madrid». Una fórmula pensada per ressaltar l’estigma de ser català -pura doctrina Bannon.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
