Peccata minuta
Schopenhauer i el procés
zentauroepp49691332 gente television190903185003 /
Arthur Schopenhauer, nascut alemany just un any abans de la Revolució francesa, va escriure en el seu opuscle ‘Sobre el llenguatge i les paraules’: «L’excés de lectura limita la capacitat creativa del pensament i resta a l’esperit molta elasticitat. [...] Llegir és pensar amb el cervell aliè en lloc de fer-ho amb el propi», pensament (sic) que Miquel Martí i Pol –potser lector, com Balzac, Proust, Tolstoi, Baroja i Borges, del filòsof de Danzig– va secularitzar magistralment en una quarteta d’art menor: «Llegeixes massa llibres / i et toca poc el vent. / Com vols saber les coses / si et fies dels demés?».
De l’alta cultura a la d’estar per casa. D’un temps ençà, l’immaterial ‘El nacional.cat’ ha posat en el seu punt de mira Víctor Amela, periodista de ‘La Vanguardia’, per constatar un parell d’obvietats: que a TV-3 –i especialment en el programa FAQS– només apareixen processionaris i processionàries, així com que els llibres de no ficció en català més venuts durant la pandèmia porten la firma i els drets d’autor de Puigdemont, Junqueras, Rovira, Forn, Romeva... degudament difosos pel nocturn Xavier Graset en el seu ‘Més 3/24’. ‘Best seller + ‘Prime time’ = Veritat.
Sense moure’ns de Sant Joan Despí, Ricard Ustrell, ‘rara avis’ de TV-3, ha hagut de recórrer als Mossos davant les amenaces rebudes per defensar una certa presència del castellà en la nostra tele pública («Sé on trobar-et. Potser tens una sorpresa»). Schopenhauer, parlador de set llengües, cita en el seu assaig una oportuna llatinada de Carles V: «Quot linguas quis callet, tot homines vales» (Vius tantes vides com llengües parles).
TV-3 no té el més mínim problema d’habilitar el seu sistema de traducció simultània per a qualsevol tibetà o esquimal que expressi en la seva petita llengua les seves simpaties cap al procés, però continua guardant-se molt de convidar segons qui que s’expressa perfectament en català i viu a 20 euros de taxi de la ‘Sempre teva’. La cosa no només va d’idiomes.
La soferta cultura catalana (¿?) somiqueja amargament davant l’ominós percentatge del pressupost independentista dedicat a aquesta paraula que, com ‘democràcia’ o ‘llibertat’, són de diferent significat segons les ulleres que les llegeixin. Em quedo, entre totes les accepcions sentides fins ara, amb la que va sortir dels llavis d’una ministra finlandesa del ram a finals del XX: «La cultura serveix per saber escollir».
PS: Eleccions catalanes per Sant Valentí, patró de l’amor espanyol. ¿Es volen més que ahir però menys que demà?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
