Johnson perd el llustre de la victòria

El Partit Conservador britànic va obrir aquest dissabte la seva conferència anual en un context molt diferent de les aclamacions que correspondrien després de la clara victòria que va confirmar a Boris Johnson com a primer ministre. El ‘premier’ afronta la trobada amb una creixent contestació interna i una caiguda continuada del seu grau d’acceptació en els sondejos. Molt llunyana ja la victòria electoral del desembre per majoria absoluta, els estralls de la pandèmia, els permanents canvis de criteri i el diagnòstic ombrívol dels analistes sobre les conseqüències del ‘brexit’ han obligat Johnson a buscar almenys una petita victòria per oferir a les seves files al front amb una solució que, per complexa que sigui, depèn en gran mesura dels seus dots negociadors, posats en dubte amb freqüència. Després d’una conversa amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, les dues parts han acordat esgotar les converses sobre el ‘brexit’ fins que finalitzi el límit fixat a finals d’octubre, en lloc d’assumir que les negociacions es considerarien fracassades sense un acord en la primera quinzena.

El fet que la conferència es desenvolupi en format virtual estalvia, a més, al primer ministre una part de l’inevitable desgast polític que patiria si la reunió fos convencional. Si, com sembla, de l’acord Johnson-Von del Leyen se’n deriva una flexibilitat més gran de Brussel·les en els termes econòmics de l’acord, és previsible que el ‘premier’ es vegi obligat a transigir amb algunes concessions a què fins ara s’havia resistit. Hi ha un món d’aquí a imaginar que el nucli dur dels ‘tories’ s’avindrà a fer marxa enrere amb la llei de mercat interior i a garantir la frontera tova entre les dues Irlandes. De fet, qualsevol insinuació en aquest sentit incendiaria la conferència perquè en aquest punt el Partit Conservador està profundament dividit: diversos exprimers ministres s’han manifestat a favor de rectificar, però l’entorn ‘brexiteer’ de Johnson no està disposat a sospesar aquesta possibilitat. I entre les dues sensibilitats es mou amb creixent habilitat i influència Rishi Sunak, el moderat ministre de Finances a qui la City veu capaç d’aconseguir un brexit suau que limiti l’informe de danys.