Formar els metges del futur és una inversió

El sistema de formació MIR, posat en funcionament durant la dècada dels 70 del segle passat, va provocar una enveja sana en els professionals sanitaris veterans dels 60. El pacte implícit consistia a compaginar tasques assistencials amb tasques de formació, cursos avançats i monogràfics i sessions clíniques sobre els pacients que es veien durant les tasques assistencials. Però les i els MIR estan sostenint el funcionament de les sales hospitalàries i els serveis d’urgència hospitalaris, i l’aclaparadora necessitat d’assistència, empitjorada per la pandèmia, està fent impossible que es respectin els períodes de formació i que es reflexioni sobre els casos visitats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les condicions laborals també han posat al límit l’estrès físic i mental dels professionals de salut. Després de 24 hores sense dormir, ¿com es recupera el ritme circadiari? ¿Com es recuperen les facultats físiques i mentals per atendre bé els pròxims pacients que arribaran? Els mesos de pandèmia ja han mostrat un increment de demandes d’ajuda psicològica per als professionals a primera línia d’atenció. Si no cuidem els que cuiden, ¿qui ens cuidarà en el futur? ¿On són els plans de prevenció de riscos per a la salut dels nostres professionals? La compareixença d’un dels representants dels MIR, el doctor Álex Mayer, a la Comissió de Salut del Parlament l’1 d’octubre, ja va deixar els punts clars, i val la pena escoltar-la al Canal Parlament.

La formació dels i les metges del futur no és una despesa, és una inversió, i per això es necessita invertir en condicions laborals dignes, i no només amb diners, sinó amb canvis profunds en l’eficiència. Les inversions sanitàries han de ser transparents. Les autoritats sanitàries catalanes han d’explicar per què es destinen 85 milions d’euros per construir hospitals satèl·lits prefabricats i no es plantegen l’augment de personal sanitari. Tampoc crec convenient contractar metges sense formació, que augmenten la inequitat del sistema. Una tasca més del consell interterritorial de sanitat, embrió de la governança compartida federal. Cuidar l’equitat de la formació dels professionals del futur. Els MIR en formació, i en especial els especialistes en Medicina Familiar i Comunitària, són l’aposta per una sanitat pública de qualitat.