La Monarquia pateix (i patirà)

Ni Govern, ni Parlament, ni Ajuntament de Barcelona. Divendres el Rei visita Barcelona i les màximes personalitats del país no assistiran a l’acte. ¿És exagerat aquest posicionament? Alguns han al·legat que es tracta, agradi o no, del cap de l’Estat i que per respecte institucional els 'plantes' no toquen. El cert, però, és que el gest dels polítics catalans entronca de manera clara amb el sentit general de la població. Segons dades del CEO, publicades el novembre de 2019, la monarquia obté una nota de 2,21 sobre 10 (el 73,3% de les persones enquestades puntuen entre 0 i 4). Segurament el discurs del 3 d’octubre de 2017, enmig dels ‘fets d’octubre’, va aprofundir en la pèrdua de confiança ciutadana front la institució: s’estén la percepció de que estem davant un rei de part. Ara bé, aquesta deslegitimació no és un fenomen exclusiu de Catalunya. Malgrat que des de 2015 no tenim dades del CIS (fins aquell moment dibuixen una accelerada tendència a la baixa), el propi estudi abans citat en recull respecte al conjunt d’Espanya: la Monarquia també suspèn (4,21). I el que és més important, aquesta caiguda en l’acceptació no és homogènia: és més accentuada entre aquelles persones d’esquerres i joves.

Segurament els escàndols de la Casa Reial han influït en el deteriorament de la imatge de la Monarquia. De la mateixa manera que l’ús partidista que fan el PP i Vox del Rei només serveix per debilitar la institució. Ara bé, el factor més determinant pel declivi pot tenir a veure amb qüestions estructurals. Les noves generacions, nascudes i/o crescudes en democràcia, ja no es senten interpel·lades pels pactes transicionals. Que en una democràcia el cap de l’Estat ho sigui per herència no deixa d’introduir dissonàncies cognitives en aquells de menys edat. La funció simbòlica de garant de la Constitució i de la democràcia que es va atorgar la institució després del 23-F està més que amortitzada. ¿Serà l’horitzó republicà una nova utopia disponible?