Guants blancs

Encara ara, algunes de les cerimònies d’atorgament dels ‘honoris causa’ es fan amb guants blancs. L'origen d'aquest detall ritual es basa en la idea que els doctors no s’han d’embrutir amb nous coneixements. És un reducte de la universitat que procurava la simple transmissió del saber, sense implicació amb el futur, amb la realitat canviant. Va ser el model alemany, al segle XIX, qui va introduir la recerca com a fonament essencial de la universitat. I recerca vol dir qüestionar, indagar, ser present en la societat. Per això, el bé més preuat de la universitat és l’autonomia. Més o menys matisada, esclar, per l’economia, però intacta quant a les decisions sobiranes del claustre. Un claustre democràtic, recordem-ho.

Per això, la sentència del jutjat número 3 de Barcelona és delirant. Diu que l’exercici del dret a la llibertat d’expressió (quan la UB i altres universitats van aprovar un manifest a favor dels presos polítics) vulnera la llibertat d’expressió i, a més, «dificulta el desenvolupament integral d’alumnes i professors». Demencial. Volen una universitat «neutral», és a dir, asèptica. És a dir, amb guants blancs, no fos cas que s’embruti.