Acta notarial

Bouvetøya és l’illa més inhòspita, desolada i recòndita del planeta. Si en el centre d'aquest remot isolament hi plantessis la punta d’un compàs gegantí, el radi de la circumferència tindria 1.700 quilòmetres d’oceà i descriuria una corba plana sense terra ferma en tota la seva extensió. No hi ha lloc més allunyat de tot, més acostat a res. ‘Bouvetøya’ és també el títol de l’espectacle col·lectiu dirigit per Julio Manrique que ha inaugurat el festival Temporada Alta. Fa uns mesos, l’hauríem contemplat com una exageració futurista. Ara, s’acosta a l’acta d’un notari. No és el que podria passar; és el que està passant.

Fugir cap al buit perquè és en aquest allunyament on potser trobarem la transfiguració, la rebel·lia útil per sobreviure, la catarsi que pot esperonar les consciències. El teatre és fràgil, ara més que mai, trencadís, però no és una porcellana que decora, sinó una cerimònia de reconstrucció. Sabem que tot és feble i fugisser, que s’esvaeix en el no-res, però queda la persistència del gest. Si alguna vegada vam contemplar l’art com un luxe prescindible és en els temps crítics quan esdevé un «recurs de primera necessitat». Això explica ‘Bouvetøya’.