DES DE L'HOSPITALET
Quedar-se sense casa
No tenim pacte municipal per la vivenda, ni polítiques de vivenda, ni regidor de vivenda que exerceixi com a tal, però sí que tenim pacte antiocupació
foto 3677827
A l’Hospitalet els administradors de finques estan radiants d’alegria. Quan la gent de Barcelona es mou, a l’Hospitalet sempre pugen les comissions. Hi ha qui decideix anar-se’n lluny però són molts els que, pels ertos o les circumstàncies, acaben travessant la nostra frontera per ser, sense ser-hi, a Barcelona. Així ens hem convertit en una de les cinc ciutats més cares d’Espanya per comprar-hi o llogar-hi pis i, per efecte dòmino, cada vegada més famílies no poden pagar els seus pisos i augmenten els desnonaments, i famílies senceres es fiquen en habitacions o acaben al carrer. I algunes ocupen, és clar.
El ple de l’ajuntament acaba d’aprovar un pacte contra l’ocupació. No tenim pacte municipal per la vivenda, ni polítiques de vivenda, ni regidor de vivenda que exerceixi com a tal, i ningú sap quants pisos ocupats hi ha a la ciutat, però de pacte antiocupació ja en tenim gràcies a Ciutadans, el PP i el PSC (els mateixos partits van rebutjar recolzar la llei que regula els lloguers). El que també tenim ara és el sentiment d’inseguretat en màxims històrics, i el de solidaritat dubtant de si mateix. Avis terroritzats que amb prou feines surten de casa perquè no l’hi ocupin, famílies tement perdre el seu únic patrimoni, veïns en alerta davant de qualsevol soroll, portes noves de ferro forjat a les porteries.
No s’acaba d’entendre, no obstant, per què, si és tan difícil fer fora els ocupes, aquí hi ha desnonaments cada dia. Les notícies parlen només de gent penques i perillosa, però quan apareixen les PAH o el Sindicat de Llogaters, el que veiem són gairebé sempre dones pobres, sense feina i amb fills petits, que el nostre ajuntament, incomplint la llei, deixa al carrer. Tots, els que ocupen i els que els temem, tenim por del mateix: de quedar-nos sense casa. Tots som víctimes d’una llarga història de covardia i complicitats dels nostres polítics. En aquesta ciutat que va créixer densa, dura i desordenada, mai van posar condicions ni fre als constructors i ara, tampoc, als bancs i els fons voltor.
