NOBEL DE LITERATURA

De premis i de jurats

La guanyadora, Louise Glück, no apareixia en cap llista de favorites i aquesta elecció inesperada és just el que fa tan arbitrari i alhora atractiu el guardó

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp55315708 icult nobel201008131217

zentauroepp55315708 icult nobel201008131217 / ROBIN MARCHANT

Com cada any, els dies previs a l’anunci del premi Nobel de literatura han anat plens de conjectures, apostes i desitjos. En la llista de possibles guanyadors hi sortien els sospitosos habituals —Murakami, Atwood, Kundera—, que a hores d’ara ja s’ho deuen prendre amb humor, i també alguns noms que eren novetat, com Maryse Condé, Anne Carson o Scholastique Mukasonga. Que jo sàpiga, la guanyadora final —Louise Glück— no sortia en cap llista, i aquesta tria inesperada, gairebé furtiva, és just allò que fa tan arbitrari i alhora atractiu el Nobel —quin enlluernament, per exemple, el dia que em van descobrir la poesia de Wislawa Szymborska!

Notícies relacionades

En teoria el Nobel és un premi impossible, perquè el seu camp d’acció és il·limitat. A la pràctica, els límits els posen la capacitat lectora del seu jurat, un comitè de quatre persones que reben l’ajut de tres especialistes, tots ells suecs. Fa anys vaig conèixer algú que era amic d’un membre del jurat, i em va remarcar un detall que és obvi: són persones fal·libles, com tothom, i potser el dia que han de votar els fa mal un queixal, o no suporten els finals feliços, o els agrada estiuejar a Mèxic. És a dir, la vida de cadascú també compta, com passa en tots els jurats.

Aquest any la vida passava sobretot pel confinament global, i em pregunto si quan premien la veu poètica de Louise Glück per “la bellesa austera que converteix l’experiència individual en universal”, estan pensant precisament en aquella quietud imposada que tots vam experimentar a la nostra manera. Llegirem Glück, doncs, però si mai coincideixo amb algun membre de l’acadèmia sueca, em faré pesat insistint en la candidata per qui aposto cada any: Cynthia Ozick. Amb 92 anys i una ment activa i lúcida, Ozick no ha deixat mai de connectar l’experiència individual i l’universal, i molt més encara, tant en novel·les brillants com Los papeles de Puttermesser o La galàxia caníbal, com en els textos recollits al recent Críticos, monstruos, fanáticos y otros ensayos literarios, títols tots ells publicats per Mardulce —ho dic per si els volen llegir i, després, recomanar-los a algun parent suec amb connexions acadèmiques.